Tristesa i por

Hola, us vaig escriure fa uns dies dient que estava molt preocupada pel futur. Primer de tot us vull donar les gràcies per la resposta i perquè sempre ens ajudeu molt.
El cas és que ara en plena setmana santa sento que estic pitjor. Pensava que només em duraria aquella setmana però ara ja s'ha acabat i sento com una cosa al pit de molta pena i em donen ganes de plorar cada cop que penso que estic a punt d'acabar 4rt d'ESO.
Sóc conscient que no tornaré a estar mai més amb les meves dues amigues a una classe perquè elles faràn una cosa diferent que jo.
Sobre què triar, crec que faré batxillerat social perquè si no sé encara el que vull i no estic preparada pel món laboral potser és el millor, a més, no m'agraden les ciències, sóc més de lletres.
Però tinc molta por de començar en una classe sense amics perquè ja he passat èpoques molt dolentes sola a primària. El batxillerat si el faig segurament seria en el mateix centre d'ara perquè així tinc plaça segura, però la part dolenta és que ja tothom em coneix i no crec que s'em acosti ningú. Crec que estaré molt sola i els professors de batxillerat no crec que m'ajudin tant com els de la ESO. Potser sóc només un número per ells i no em presten atenció, i no vull, perquè jo encara em sento com una nena.
Pensar que la meva tutora d'ara no hi serà i que no tornaré a estar més a les classes d'ESO em fa estar aterrida. I tampoc sé si la pressió del batxillerat la podré superar. Ni si trobaré algú per fer el TDR, perquè a la meva escola es fa en parelles.
Veig el futur borrós i sento molt de vertigen, no em veig encara com a adulta. A més, aquest estiu sento que serà molt trist i sentiré com un buit de saber que ja no tornaré a l'ESO. Estaré buida per dins i m'avorriré molt, no sabré què fer, cada dia serà el mateix. Estaré amb la meva família i segur que farem coses, però també m'avorriré molt i no sabré què fer en molts moments. Ara a setmana santa ja sento una mica de buit, ahir no podia parar de plorar perquè sentia que estaria aquests 10 dies molt malament. No vull escriure a la meva tutora ara perquè està de vacances. Jo he estat molt feliç aquest any al cole i a casa fins que he fet els 16. No tinc ningú amb qui quedar, les meves amigues no surten i per això a setmana santa i a l'estiu em sento tan sola, els dies de cole estudio i per això no em sento així. Acostar-me a gent nova és difícil per mi i quan algun cop ho he fet s'han rigut de mi allà davant perquè "sóc diferent".
Faig classes de piano, però a part d'això res, només em relaciono amb gent de la meva edat quan vaig a l'institut i són sempre les dues mateixes persones. No vull anar a casals, de petita els vaig odiar i ho vaig passar també malament, ja porto uns 4 anys sense fer res d'això a l'estiu, però m'he oblidat del que feia per passar el temps l'estiu passat o l'altre. Les colònies i aquestes coses no són per mi, sempre ho he passat malament i ara tinc 16 anys però em sento com si en tingués 12 o 10 fins i tot. Tinc molta por de tot i no m'imagino de gran, no sé què vull fer ni què aspiro a la vida, només ser que no vull que s'acabi aquest curs. Voldria disfrutar del que queda però tinc una pena molt gran a dins que no em deixa. Si l'any que ve estic sola i començo a suspendre amb tota la pressió del món no podré més. A més, quan acabi batxillerat qué? Què faré? No tinc ni idea. Només vull que algú m'abaraçi i em digui que tot estarà bé. Tinc por que l'estiu sigui horrorós i de no poder abraçar mai més a la meva tutora ni veure la meva classe de 4rt. Tothom està content per les vacances però jo ara mateix preferiria anar al cole. Em fan por els canvis i em costa molt deixar les coses enrere, sóc molt sensible i crec que la crueltat del món em destrossarà, només vull ser una nena i seguir jugant sense preocupacions. No em crec que mai més els meus pares m'agafaran de la mà pel carrer, em portatan la motxilla, ni m'afagaran en braços.
Estic plena de por i perduda, tampoc sé al 100% si hauria de fer batxillerat. No sé si coneixaré a gent a batxi o si estaré sola i fatal. Ni què faré durant tot l'estiu. No sé com fer que s'en vagi tota aquesta pena que tinc al pit i la por. He oblidat qui sóc i no sé si podré viure alegre aquest últim trimestre. És com una cirsis existencial. Mai m'havia sentit així. Sento escriure tant, però no sé com resumir-ho. Les preguntes que vull fer suposo que són : Què faig per saber qui vull ser? Com em trec aquesta pena de que l'ESO s'acaba? Com elimino la por a batxillerat? Com puc començar el nou curs tranquila i conèixer a gent? Què faig per passar l'estiu mínimament bé? Com supero no estar més amb la meva tutora i els professors i companys d'ara? Estic segura al 100% de fer batxillerat? Podré amb tota la pressió? I què passarà quan acabi batxi? És normal que tingui tanta por? Com em puc fer gran tranquila i ser una adulta feliç?
Si heu arribat fins aquí us dono les gràcies perquè he escrit molt i sóc molt pesada, però escriure també m'ajuda. Suposo que més o menys és això el que volia dir, sé que és normal passar per moments difícils a l'adolescència però crec que el meu problema és greu de veritat. I també crec que sento les coses amb més intensitat que la gent que m'envolta, però això seria un altre tema. Gràcies per llegir-me.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!