Hola bonica! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Dius que ja fa bastant temps que notes que la teva relació amb l'alimentació no és gaire bona, tens alts i baixos, però moltes vegades et sents culpable per haver menjat determinat aliment o t'obsessiones i no pots deixar de pensar en menjar. Comentes que aquesta situació empitjora en determinats moments i que et genera molt patiment i desgast, i que recentment, després de colònies, aquesta relació amb l'alimentació ha empitjorat, ja que t'estaves comparant contínuament amb la resta. Sé que és inevitable que et comparis amb les teves companyes, tots ho fem, però moltes vegades, això ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem diferents i interpretem de manera negativa. Per altra banda, i com bé sabràs, deixar de menjar mai ha de ser una alternativa, l'alimentació ha de ser saludable, variada, equilibrada i sobretot, SUFICIENT. Necessitem tots els nutrients per a estar sans i de vegades, si restringim molt el que mengem, i categoritzem els aliments en "bons" o "dolents", fa que es generin pensaments recurrents i una mala relació amb el menjar. L'alimentació no ha d'estar lligada de manera habitual a emocions com la vergonya o la culpa, i no passa res perquè mengis determinats aliments. El menjar s'ha de gaudir i no s'ha de vincular a emocions desagradables. Prohibir-se un aliment MAI és la solució a res, per a tenir una alimentació saludable també cal fugir del control, la rigidesa i l'obsessió. De fet, caldria molta més informació per donar-te unes indicacions nutricionals. T'aconsello que pel que respecte a això i si vols millorar els teus hàbits de salut, visitis a una persona nutricionista o dietista experta que pugui analitzar el cas i donar-te unes pautes i consells adients i adaptats si fos el cas. Per tant, pensa que, quan aquesta situació ens supera i pensem deixar de menjar, en general, és un senyal que aquesta situació se'ns en pot anar de les mans i és molt important que puguis parlar-ho amb alguna persona adulta, de confiança, que et pugui recolzar, ajudar i acompanyar a veure els especialistes necessaris perquè això no afecti la teva salut física però sobretot, a la teva salut mental. Però sobretot recorda que parlar-ho com ho has fet aquí, demanant ajuda és el que ens pot facilitar trobar una solució el més ràpid possible. T'animo que ho expliquis a algú proper qui pugui ajudar-te i, si ens necessites per explicar-ho a casa o vols parlar-ne més detingudament, et deixo el telèfon de l'entitat (93 454 91 09). Esperem la teva trucada. Moltes gràcies i una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'
Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
