Baixa d'ànims..

Bona nit a tots! Sento que des de fa molt de temps tinc més mals moments que bons, no sé si és perquè sempre em centri més en allò negatiu que en allò positiu, però això em fa estar regularment sempre més mal que bé anímicament. En estar així, sento una petita tristor interior que mai se'n va, ansietat, per no saber que aferrar-me i lluitar per això. Sento que a nivell d'amistats, no valc la pena com a amiga ja que encara que sempre estic per a tothom al 100%, no sóc la mateixa d'abans, i hi ha gent que sembla no acceptar els meus moments dolents. Després, als meus 22 anys no haver trobat ningú especial/parella, o si ho he trobat equivocar-me, em fa estar més mal. També, vinc d'una casa, on els meus pares no s'emportin del tot, la meva mare és el meu pilar fonamental, però el meu pare sempre ha estat absent en tot i veure patir la gent que vull em destrossa. Totes aquestes situacions em provoquin un estat, que estar així em treu les ganes de fer moltes coses, com voler presentar-me aquest juny a selectivitat, però en aquest estat no em veig capaç. A la meva feina és l'únic lloc que em sento més realitzada. Em sent sempre impedida per alguna cosa. No sé, en definitiva, penso que tant de bo desaparèixer i no ser una càrrega per a mi ni per als altres. Gràcies per llegir-me!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!