Hola!
Ostres! Ens sap molt greu que hagis viscut tot això i que aquesta història encara tingui conseqüències en la teva salut mental...
La primera recomanació seria treballar-ho a consulta, explicar què va significar aquesta persona per tu i la necessitat de tancara aquesta història i aquesta etapa. A vegades necessitem donar voltes amb diferents professionals (amb diferents perspectives) o en diferents moments vitals, per poder tancar una etapa tan dolorosa com la que expliques.
Tot i així, veiem que tens molta necessitat d'escoltar la seva versió i ens sap greu dir-te que, segurament, les seves explicacions no t'ajudaran. Segons el que ens expliques, totes dues heu patit un TCA i és molt habitual que hi hagi llacunes de memòria durant tota l'etapa que va durar el trastorn. Potser teniu algun flaix o alguns records vagues, però és difícil tenir el record de tota la magnitud. Per això, és probable que la seva explicació no t'aporti el que tu necessites per tancar l'etapa.
És un procés individual. Tu has de prendre la decisió voluntària d'explicar-te aquesta etapa d'una manera que quadri amb el teu estil de vida i la teva manera de ser. Cadascú ens hem de construir la nostra narrativa de com son i del que hem viscut. I quan tenim una temporada amb un problema de salut mental, trobar aquest fil conductor de qui érem, què va passar i com som ara, ens pot aportar molt benestar en un futur.
No miris cap enfora ni esperis res dels altres. Cadascú ha de fer el seu propi procés.
Si ho necessites, demana ajuda professional de nou, a alguna persona especialitzada en trauma o en TCA. Veuràs que potser encara queden algunes capes per treballar ;)
Una abraçada molt forta! Escriu-nos sempre que ho necessitis!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
