Tinc una amiga que fa dies que té un problema, i no sabiem quin era. Ens va explicar que s'havia desmaiat perquè tenia la pressió baixa, i es va passar molts dies sense venir perquè deia que li havien de fer proves. A vegades deia que vindria durant el dia, pero al final no anava a l'institut. Estava preocupada per ella, però només em donava evasives. Un dia que no havia vingut a l'institut, li vaig enviar un audio per preguntar-li que tal estava i dir-li que no passava res si encara no ens volia dir la seva malaltia, que tenia el nostre suport, i que estàvem preocupades per ella. Em va respondre que si volia, quedavem i m'ho explicava, i avui hem quedat.
Li ha costat molt explicar-m'ho, i jo no sabia que li passava, no m'ho podia ni imaginar. I al final m'ha dit que li han diagnosticat anorèxia.
Jo no sabia que fer, volia fer-li moltes preguntes: perquè, com has arribat a aquest punt, com ha passat. Però sentia que ella volia canviar de tema (m'ho ha dit, de fet), i l'he respectat.
El que no sé que fer ara es com donar-li suport. Està clar que jo no sóc metge ni res semblant, pero també la vull ajudar. La resta d'amigues encara no ho saben, només jo i una altra noia, però els hi anirà explicant poc a poc. El que vull saber es com donar-li suport, perquè no en sé gens, d'aquest tema, i no ho vaig veure pas a venir. I no se què dir-li, si treure el tema, si no...
A ella no li agrada parlar-ne, i ho entenc, però jo tinc un munt de preguntes al cap, i com a amiga seva que soc em preocupo. Per això agrairia molt si em poguessiu ajudar a estar amb ella de la millor manera possible perquè aixo es resolgui i només es quedi en un petit ensurt.
Laura Centellas Data: 18/04/2024 10:34
Hola maca! Moltes gràcies per contactar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Dius que una amiga teva, va començar a tenir problemes de salut i observaves algunes conductes estranyes i finalment et va confessar que li havien diagnosticat anorèxia. Vas fer molt bé de respectar la seva voluntat, i no insistir més en el tema (tot i que tenies algunes inquietuds) i ens demanes com pots ajudar-la. Primer de tot, dir-te que ho estàs fent molt bé, estant al seu costat, preocupant-te per ella, deixant que s'expressi, mostrant-te comprensiva amb la situació, sense jutjar-la i intentant respectar els seus tempos i entendre que això l'està fent patir molt i passar-ho malament. És normal que et preocupis per ella, et necessita al seu costat, i que vulguis ajudar-la, demostra que ets una gran amiga, però la millor manera és respectant els seus límits. Com bé dius, tu no ets especialista, el tractament l'ha de fer amb els terapeutes. Però el teu paper també és molt important: intenta relacionar-te amb ella deixant de banda aquest aspecte, intenta animar-la, distreure-la, que surti, proposar-li activitats i parlar de temes que no tinguin res a veure amb l'alimentació, la imatge o el pes i això, encara que no t'ho sembli, l'ajudarà moltíssim. Moltes gràcies pel teu missatge i estem aquí si necessites res més! Una abraçada.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
