Bon dia maca! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i comentar-nos el que et preocupa, la situació que estàs vivint, és molt dura i és normal que se't faci difícil. Ens expliques que comparteixes pis amb una noia que té un TCA, que arran d'una situació concreta, va fer una recaiguda i ara ha reprès el tractament, però encara porta poques sessions i no veus que hagi millorat massa. Tot el que menciones, són senyals típics del TCA, l'aïllament, el tancament, l'estat d'ànim baix, la irritabilitat, però has de confiar que si està en mans d'especialistes, podran ajudar-la a revertir aquesta situació. De vegades, és més important "perdre" un any dels estudis, per poder centrar-se a rebre el tractament adequat i poder recuperar-se i posar-se bé per a poder continuar amb tot el projecte vital tranquil·la i gaudint de la vida. Comentes que darrerament us parla molt del suïcidi i et fa por que algun dia pogués portar a terme alguna idea nefasta... és normal que estiguis preocupada, és molt perillós que tingui aquestes idees al cap, de vegades el malestar és tan intens que sembla la millor sortida. Crec que és important que puguis parlar aquest tema amb els seus pares, i en cas d'alarma, truca al 061 de seguida. Per altra banda, intenta estar al seu costat, recolzar-la, mostrar-li el teu afecte i suport i que sàpiga que sempre que estigui malament, pot comptar amb tu. També et recomano que et posis en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (93 454 91 09), tant per a tu com per a ella, us podem assessorar i acompanyar en aquesta situació tan difícil i que és normal que no sàpigues com gestionar. Una abraçada molt forta i esperem la vostra trucada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
