Mons pares no aproven el meu futur, i em fan plantejar la vida
Bona nit, i moltes felicitats per la feina que desenvolupeu, realment ajuda la gent i espero que em pogueu ajudar a mi.
D'ençà que vaig dir a mons pares el grau universitari que volia estudiar l'any vinent, van mostrar adversió des del primer moment, i sempre que intento treure el tema per parlar-ne amb calma i que m'entenguin, només soc rebut amb crits i exigències que em busqui alternarives a la meva ciutat. He intentat parlar amb ells de mil i una maneres, però no hi ha manera. Lo pitjor de tot és que el problema no és econòmic ni res d'això, simplement crec que no accepten que em faci gran i que puc prendre les meves decisions vivint independentment, els costa veure'm com algú autònom.
Tinc molt clar el que vull fer, que és aquest grau, raonable i amb bastantes sortides, i el fet que no l'aprovin i pràcticament m'amenacin amb que em busqui quelcom altre em té molt angoixat. Em veig en un carreró sense sortida, tan acorralat que, tot i que pot semblar extremista, fins i tot m'he plantejat el suïcidi. Si la cosa segueix com està, no li veig més alternativa. Aquest, però, és un extrem al que no vull haver d'arribar perquè no vull deixar-ho tot enrrere per una desavinguda. Vull intentar solucionar-ho i que m'entenguin, però és molt complicat quan ni m'escolten. Què puc fer? Moltes gràcies.
Laura Centellas Data: 16/04/2025 10:36
Hola consultor!
Gràcies per escriure’ns!
Si veus que els teus pares no t’escolten, intenta parlar amb un familiar o algun adult de referència perquè et pugui donar suport d’alguna manera.
També pots provar d’escriure una carta als teus pares expressant tot el que sents i el que significa per a tu fer aquest grau o no fer-lo.
També, si és difícil parlar amb els dos alhora, intenta parlar primer amb un (el més comprensiu) i després amb l’altre, potser si hi parles per separat, t’escoltaran més.
Digue'ls-hi que si no fas el que tu vols, veus a venir que ho passaràs molt malament i que tens por de caure en una espècie de depressió.
No desisteixis en intentar aconseguir allò que vols.
Si ells no volen cedir de cap manera, pots optar per treballar durant un temps, fer diners i llavors fer la carrera que tu vols amb els teus propis recursos, si pagues tu llavors ells no podran decidir, a més ja tindràs 18 anys i seràs major d’edat.
Per altra banda, al comentari posa que tens 13 anys, si és així, si de veritat tens 13 anys, deixa passar el temps fins que sigui el moment d’escollir la carrera, ves preparant als teus pares a poc a poc pel moment en què acabis el batxillerat, poden passar moltes coses en 4 anys.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
