noi 1 i noi 2

Hola!! Primer de tot gràcies per aquest consultori tan meravellós i per ajudar un munt d’adolescents, tant els que consulten com els que llegeixen les consultes.
Avui m’estreno com a consultor, explicant-vos la meva situació:
Fa més d’un any vaig deixar el meu ex, que anomenarem “noi 1”. Va ser una relació molt intensa i realment important per a mi. Però la veritat és que ho vaig fer molt malament: el vaig deixar per xat, de manera molt sobtada i sense parlar-ho en persona. Sé que li vaig fer molt de mal. Des de llavors, he intentat diverses vegades parlar amb ell per aclarir les coses o intentar arreglar una mica la situació, però no vam arribar enlloc. Ell no volia parlar amb mi i fins i tot em va bloquejar. Em va dir que volia contacte zero i que no volia saber res de mi.
Ara, després de tot aquest temps, he aconseguit que almenys parlem per xat gairebé cada dia. Però, tot i això, la relació segueix sent molt freda. Em respon força borde, i quasi mai em pregunta res sobre mi. I quan ho fa, sembla més per compromís que per un interès real. De tant en tant m'envia algun sticker i es mostra més amable, però són molt poques vegades. L’altre dia li vaig proposar que si volia que ens veiéssim en persona, però diu que no vol perquè creu que seria una mala idea. Suposo que té por que tot sigui massa incòmode, o que acabem discutint o plorant. I ho entenc... però també em fa mal. Perquè, tot i que ha passat temps, jo no l'he superat. I encara que ell digui que ha passat pàgina, no em sembla que sigui així.
Però, al mateix temps, des del novembre estic parlant amb un altre noi, que anomenarem “noi 2”. Vam començar a parlar per xat gràcies a una amiga en comú, i des de llavors ho fem cada dia. En persona només hem quedat 4 vegades perquè mai trobem temps, però ens veiem cada dia a l'institut. La qüestió és que a l'institut la relació és molt diferent: només ens saludem amb un “hola” i res més. No parlem durant el dia, i quan està amb els seus amics (que són tots nois, per cert), a vegades ni em saluda. És com si volgués evitar-me.
Tot i això, quan hem quedat (i, per cert, sempre ha estat al seu poble i mai al meu, cosa que em fa pensar: si et fa “por” que ens vegin junts, per què no quedem al meu poble??), l’ambient és molt diferent. Està molt més còmode, parlem bé, ens entenem, i hi ha moments en què la connexió es fa evident. Em vaig declarar al desembre, potser una mica massa ràpid i també per xat (un error meu), i ell em va dir que només volia que fóssim amics, no per culpa meva, sinó perquè té moltes inseguretats (potser perquè no ha sortit de l’armari o vés a saber el motiu).
Des de llavors, som “amics”, però no puc evitar seguir sentint coses per ell. A més, el “amics” va sonar molt poc sincer, la veritat, com si no es tanqués a tenir una relació amb mi en un futur.
Ara mateix, entre nosaltres no hi ha gaire “tonteo”. O si n'hi ha, és molt subtil. Però tenim més confiança que abans. I aquí ve la part que més em confon: molta gent del meu entorn m'ha dit que creu que li agrado, i fins i tot una noia de la classe em va dir que li preguntés directament, perquè si vull saber-ho, l’única manera és dir-li. Però jo no vull ser pesat. Ja vaig ficar la pota una vegada i va sortir malament. No vull tornar a incomodar-lo ni espantar-lo. I, alhora, no puc deixar de donar-hi voltes. Perquè tinc esperances. Realment sento que potser hi ha alguna cosa, però no sé si és només cosa meva, o si ell també ho sent però no s’atreveix a dir-ho o mostrar-ho. A més, vull aprofitar el temps, perquè potser a partir de setembre ja no ens veurem gairebé mai.
En definitiva, estic totalment confós amb tot el que està passant. Per una banda, sé que no puc seguir esperant que les coses entre “noi 1” i jo millorin, perquè és molt poc probable, però, per l’altra, em sento amb l’esperança que potser amb “noi 2” hi ha alguna cosa que es pot desenvolupar, tot i la situació tan incerta. No sé si és només cosa meva, o si només estic interpretant senyals on potser no n’hi ha, encara que creieu-me, que jo sento que sí que n’hi ha.
Què puc fer? He de ser més directe amb “noi 2” i preguntar-li o seguir esperant encara més i veure com evolucionen les coses? No vull tornar a fer passos equivocats ni incomodar ningú, però tampoc vull deixar passar l’oportunitat de saber si realment hi ha alguna cosa entre nosaltres. I amb “noi 1”???
Moltes gràcies!!!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!