Dubtes filosòfics de la vida desde d'una jove de 21 anys

Bon dia, era sols per comentar per ací que desde que he complert els 20 m'he parat a reflexionar, (pense molt, necesite racionalitzar i posar etiqueta a allò que senc per quedarme tranquila) i m'asusta molt en el sentit de que no se que pasara, el futur. És que m'estic donant conter de que ningú te una solució concreta a la vida, que cada cas és concret i que a cada u li va segons una serie de factors, sort, posibilitat economica, base familiar, personalitat propia etc.... M'asusta molt perque si ningú te la solució com se que el dia de dema estare millor que ara? Estic molt contenta a la carrera, m'agrada molt i tinc pla A (ser profe) o B (investigar), provare pel B i si no funciona cap als 30 anire al pla A. Se que per ahi no tinc cap problema tot i que sk pugera parlar amb la meua jo de 30 i pico o 50 i pico i dirli ei al final on hem acabat? Hem quedaria supertranquila. També els darrers anys de adolescencia igual que aqiest any m'he trobat imaginant escenaris romantics sobre parelles ficticies que m'agraden i m'agrada molt pq tinc el control puc saber q pasa, però en la vida real es un mix d'emocions pq en fi, no vull enamorarme pero pf i si pasa? Pq a mi em precupa no enamorarme (que també jsjs) sino que isga be, que siga estable, durader. Ens pensem q l'amor romantic esra be pero una vega pasa l'etapa d'enamorament? Ja no es igual. Sonarà egoista però jo preferisc enamorarme 1 vega be o mai, a mes jo soc expresiva,no se mentir, considere q soc bona persona pero si es cert que soc prou, mes que introvertida, em diria selectiva. Tinc molt clares les coses i soc molt cuadriculada, tsmbe em precuoa molt el futur social pero mira aixo ja estic intentant arreglarho amb filosofia o investigant sobre historia. En fi, com hauras pogut veure (i la gent q llig la consulta 😉), soc prou racional, controladora, inteligent a mijes ja que com tots hi han coses que se'm donen be i altres que fatal, em dona por el fet d'obrirme a altres persones (no, per favor, no em recomanes coses de anar a fer tallers o coneixer gent nova, em va costar acceptarme pero si preferisc la calitat q la cantitat en fi millor pa mi. Al final es la meua vida i no se si sera estupid pero m'agrada pensar que la vida et posara al teu lloc i coneixeras a les persones que has de coneixer, no se em tranquilitza eixe pensament.) Tambe em mata no saber q pasara, igual q no entenc pq m'engamxe tant a ixes fantasies romantiques on em pose en diverses situacions amb algú i vec com reaccionaria (amb ajuda del Chat GPT a voltes), em serveix per coneixerm romanticament pero supose q em dona por aixo enamorarme pq m'agrada molt la fantasia, i jo soc una persona molt cabuda i cassolana, m'agrada vore series i pelis, llegir llibres de fantasia. En fi, tambe volia preguntarme (a mi clar jsjs) perque pemse tant en aixo pero supose que si no pensara seria pijor, i es inherent a la meua natura. Aixo si tinc clar q l'amor romantic esta molt sobrevalorat i q val mes l'amor familiar o d'amics vertaders (sols tinc 2 i son germanes, la resta quede en ells pero son amistats), no se estic be aixi, pero de vegades em trobe com amb moltes crisis existencials al damunt (crec q per aixo em faig eixes fantasies no? Per escapar d'aixo i provar a veure com seria jo en x ambit q mai he estat), crec q com a adulta q soc (ja amb 21 anys, tot i que ma mare diu q encara soc adolescent. No es res dolent, em duc superbe amb ells i els meus germans, els ho conte tot literalment jsjs) em xoca no tindre les coses clares i alhora una vega pase ixa crisis existencial m'alegre molt de haver apres d'aixo. Tambe crec que no m'enamorare I eixira be (a veure podria ser que m'enamorara pero no acabaria be, jo tinc les coses massa clares), ja q una cosa es la fantasia i una altra la ficció, em mata no saber si sera LA persona ideal o no, i si acaba mal i m'arrepentisc? Pot sonar molt bestia pero jo preferisc no haverho vivt mai que experimentarho i perdreho. Tambe em dona rabia sas, pq colló jo se q no soc superficial pero uf pq tinc ixa necessitat i anhel (si, m'avergonya pero es anhel) d'enamorarme? Probablemenr siga pq la societat ens dirigeix enfoca cap ahi, igual q el meu nivell de pensar ha aplegat a tals punts que (a vore faig vida normal eh? No tinc ni ansietat ni depressio, ni res d'aixo, si algú ho esta passant molt d'anim!) inclus tinc un model concret de com sera la meua parella ideal, ja se que no m'he de tancar, q l'amor em sorprendrs bla bla, pero anem a ser serios, l'amor va en dues direccions, ha de ser reciproc. Per aixo jo se que primeres no sera un rollo i que si jo vullc provarem a eixir i si no pos no. En fi, era aixo, ja se que segursment em diras que per a tindre 21 anys tinc les coses clares i ho agraisc pero saps q? Tampoc es per a tant, crec que hi ha mes gent q es sent com jo, el que pasa es q a mi per circumstancies concretes vaig madurar abans, i em dona mes ogual el q la gent diga i vaig mes a la meua bola, i amb aixo soc molt sincera, de fet soc molt expresiva. Per a q m'entenges, la gent q em coneix diu q soc com un gat, per fora quan no em coneixes soc molt seria, a la meua, amable pero distant, una vega vec q eres de fiar o em caus be, ja em mostre i parle molt, soc molt reflexiva, tinc les coses clares, cabuda pero expresiva, i amb la gent q em cau molt molt be (la meua familia i 1 tia meua, ja els abraçe i els ho conte tot). No se com sere d'adulta, algo dins meu em note que vaig per bon camí pero que com que encara em queda molt per aprendre. Qualsevol consell sera ben rebut (tot i que ja m'imagine que em diras que tinc molt bona capacitat d'autoreflexio interna i que deixe de pensar tant i deixar la vida pasar (no se pense que la vida es com les etapes del any, en hivern toca treballar/estudiaf i en estiu descansar), per aixo pense que la jovientut es molt bona etapa per als majors pq no pensaven en q estaven en la jovuentut, tenien els seus lios i problemes com els meus ara mateixa, vullc dir q a vegaes t'adones de les "millors" etapes de la teua vida despres quan ja les has viscut tot i q al final les etapes tenen coses bones i males. La vida te decisions quw has de prendre i perdre altres, supose que es aixo, pero em costa aceptarho pensava q la vida era una altra cosa. Extranyament m'asusta tot molt, no soc molt valenta pero he evolucionst molt per a be aquests ultims anys i en els fons m'agrada, m'asusta pero m'agrada la persona en la q m'estic convertint.
No se, era sols per desfogarme per ací, moltes gràcies per escoltarme i gràcies per la feina que feu.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!