Hola bonica! Moltes gràcies per escriure’ns i obrir-te d’aquesta manera tan valenta. El que expliques és molt important i, tot i que pot semblar que ho vius sola, vull dir-te que no ho estàs. 

Sentir-se diferent als altres és molt comú, i és que les persones som molt complexes, estem conformades per un munt de característiques físiques i psicològiques. Algunes d’elles les compartim amb altres persones (l’edat per exemple), no obstant, hi ha tantes i tan diferents que acaben fent que cadascuna de nosaltres siguem úniques (i això está molt bé! :)). 

El teu cos és una part de tú. Rebem molta pressió social per encabir dins d’un ideal estètic irreal, cosa que ens pot fer sentir insegures. Però el teu cos forma part de tu i et permet fer tantes coses que mereix ser tractat amb compassió i no amb exigència. No vol ser perfecte, només estimat i cuidat.

També vull dir-te una cosa, en la nostra cultura no sempre diem “T’estimo” amb facilitat, però això no vol dir que no estimem. Potser no t’ho diuen sovint, però estic segur que tens persones al voltant que t’estimen i t’aprecien. Intenta envoltar-te de qui et fa sentir bé, et cuida i t’omple d’energia.

Per últim, t’animo a que puguis parlar de com et sents amb una persona adulta o un amic/amiga de confiança (algú amb qui et sentis segura). No has de passar per això sola, i expresar-ho tal com has fet per aquí és un gran pas.

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i recorda que sempre ens pots escriure si necessites qualsevol cosa. Et convidem també a seguir-nos al perfil d'Instagram: @estimatbe. Una abraçada molt gran!