La meva amiga no te per on agafar-se

Avui parlaré d'una amiga meva, no diré el seu nom per privadesa, ella és un any més gran que jo, del 2010. Ella m'ha explicat força de la seva vida i es podria dir que aquesta undida en un pou molt fons sense sortida, ella s'autolesiona per mil motius, la mala sort que té és que els seus pares es van separar quan ella era petita. No té per on demanar ajuda ja que la seva mare està "boja" per dir-ho així i tampoc confia en el seu pare. Jo sempre he intentat ajudar-la escoltant-la i donant els meus consells, però no hi ha forma. Ha arribat un moment que ni jo sabia què fer. Només vull que ella estigui bé perquè la vull molt. Necessito saber què fer per ajudar-la a sortir-ne. No sé si explicar-ho a algun professor de la seva escola, perquè anem a escoles diferents a sobre. M'explico força malament, perdó. Més coses que li han passat:
S'ha barallat moltes vegades amb amigues a l'escola, baralles fortes. La seva mare l'ha arribat a enganxar per atacs de ràbia. Cada cop sento que va a pitjor i em sento fatal per ella.

Si em podríeu donar alguna recomanació a fer, que no sigui res de parlar amb els seus pares perquè no hi ha confiança i no vull arruïnar-ho, i no sé si parlar amb la seva tutora, mai ho he fet però tinc por que si ho faig, la seva tutora ho expliqui tot als seus pares i acabés igual. A sobre la meva amiga diu que els psicolegs no serveixen de res que tot plegat és una mentida. Ajuda per favor

Hola, moltes gràcies per escriure'ns. Ens sap molt de greu tota la situació que ens expliques de la teva amiga. Entenc que no ha de ser gens fàcil i t'agraïm moltíssim que ens ho hagis explicat. L'estàs ajudant tant com pots i això és molt important. El que t'aconsellem fer és, tal com ja ens indiques, explicar-ho a la seva tutora i especificar-li, si vols, el que ella t'ha explicat del tipus de relació amb la seva mare i el seu pare. Més enllà de si els hi explica (a vegades cal fer-ho), el que està clar és que la teva amiga rebrà l'ajuda que necessita, l'escola activarà el protocol i els recursos necessaris per ajudar-la. Per aconseguir que tot això s'activi és important que quan parlis amb la seva tutora li puguis explicar tot el que saps, sense deixar-te res perquè puguin valorar el millor possible què està passant. Pensa que les autolesions, es facin pel motiu que es facin, son molt perilloses i cal aturar-les com més aviat millor. A més de parlar amb la seva tutora, és important que continuïs fent-li costat i escoltant tot allò que t'expliqui sense jutjar-la, ho estàs fent molt bé i ella, segur, t'està molt agraïda. Recorda que sempre que ho necessitis ens pots escriure. Moltes gràcies i molts ànims, una abraçada molt forta!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!