El pitjor és que en sóc conscient

Hola, quan feia sisé tenia un amic que li direm Oriol, el cas és que era el típic nen que li agradaven totes i totes li deien que no i va arribar un moment en el que li vaig agradar jo. I jo òbviament li vaig dir que no, això va passar al maig de 2023 i ell va estar unes setmanes molestant-me com fan els nens de sisé i tal però la cosa va acabar malament. Em deia plana ja que les meves amigues anaven més avançades que jo, em deia lletja i que ningú em voldría mai, va convencer a tot el curs de que era borde i em va dir que només li agradava perquè era maja. Tambè em deia que no tenia amics, que em creia guai, que les meves amigues em criticaven i deia devant de la meva millor amiga i jo que ella era molt millor que jo, que era una mala influencia per a ella i tal. Un any després vam començar l'institut i els dos anavem al mateix. El vaig perdonar per tot i erem amics. Però a l'esquiada em va humillar devant de les meves noves amigues que van anar amb ell dient-me plana un altre cop, però el vaig perdonar i vam fer com si res. A finals de 1r d'ESO l'Oriol es va discutir amb el seu millor amic i va deixar de ser dels populars, jo i la meva millor amiga vam estar acompanyant-lo en els seus pitjors moments. Tot i així un dia al novembre de 2024 vam quedar amb un grup d'amics i al comentar que a sisé li agradava em va dir puta i zorra devant del noi que m'agradava, em vaig sentir super humillada però no em vaig enfadar, com si fos una espècie de venjança però de broma vaig mencionar un poema que em va escriure a sisé i li vaig ensenyar a una noia del grup, l'Oriol es va enfadar, em va dir que era mala persona i que si disfrutava rient-me de la gent. Em va dir que si abans erem una mica amics, que ara erem totals desconeguts. Jo vaig actuar com si no m'importés però estava sorpresa ja que l'avia perdonat i ajudat moltes vegades i sol ens considerava una mica amics. Desprès em va bloquejar i jo vaig borrar el seu numero. Ell és un tòxic i sempre que em veu fa comentaris innecessaris i indirectes que donen pena. La veritat és que qui em necessitava era ell perquè tampoc té tans amics. A mi no em falta la seva presencia.
El que passa és que des de sisé tinc ansietat, sóc introvertida, tinc atacs d'ansietat, sóc molt insegura de mi mateixa, sobrepenso, m'importa la opinió dels demés i sento que tothom sempre em jutja i molt més a mi que a la meva millor amiga, i al comentar-li a ella això em va dir: Tia això és mentida i crec que és culpa de tot el que et deia l'Oriol.
Sé que dec tenir algún trauma i sóc conscient de que algunes inseguretats son absurdes però no sé com parar-ho.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!