No ho deixo enrrere

Hola, ja habia escrit anteriorment la meva situació amb un nou amic al que tot i jo tenir parella estable li vaig confessar que m’agradava, i ell em va dir el mateix pero despres va cambiar la versió i va dir que no volia fer-me sentir malement, pero encara que ens portavem super bé i era guapa, erem polos opuestos de gustos i encara que no tingues parella ell no tindria algo serio amb mi. Tot i aixi vam seguir sent amics uns mesos fins que un dia de sobte va desapareixer del mapa mentres parlavem de quedar i em veu recomenar escriure-li ja que potser no feia ghosting. Em va contestar amb un audio normal i disculpa t-se dient que habia estat amb mil coses, pero també que estaba coneixent algú. Em vaig sentir fatal, més que per la noia nova perque ell desapareixes just quan coneix algú, com si tot el rollo de ser amics hagues sigut mentira i només li agradaba estar en contacte amb mi per sentir-se desitjat. Tot i així, no em va dir per veure’ns sabent que els dos començavem clases la setmana que ve en un lloc en comú (pero no a la mateixa classe) i sentía que em feia conversació per comprimís perque li vaig dir que em va sentar malement que en tot cas, si no podía quedar, no ho hagues dit i hagues desaparescut. Al final jo li vaig dir per veure’ns a la sortida i va accedir bé, i van estar parlant sense cortes com si no passes res, pero jo ja sabia que després d’aixo ell no em tornaría a parlar ni ens veuriem. I així ha sigut, ho vaig prendre com una despedida. Han passat casi dos mesos i es com si hagues sortit de la meva vida, no ha tornat nisiquiera a mirar les meves stories ni jo he vist les seves, si es que ha penjat algo (m’haurà restringit?). Recordo els moments en els que ens vam coneixer i no hi habien sentiments ni aquests asuntos de per mig i em sembla algo tan llunyà e idílic. Sento que no tinc dret a reclamar li res directament de com m’he sentit perque no som res i pel com va actuar anteriorment, tampoco seria sincer. Cada vegada penso menys en aquest tema i em concentro en la meva relació i amb qui vui estar finalment, pero de tant en tant quan em poso a pensar em donen bajones perque jo vaig confiar en que portavem una amistat transparent. M’es molt dificil sortir d’aquests bajones quan em passen perque tampoc tinc algú amb qui parlar-ho, els altres em fan sentir que els meus sentiments no son válids per tenir parella. No se quan temps te que passar per superar-ho.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!