Confusió amiga o exalumna

Hola. Vaig tenir una profe a la ESO, que a part de ser la meva tutora, va ser com una segona mare per mi. A 4t vaig tenir una etapa complicada i em va donar el seu número. A batxillerat, la vaig tornar a tenir a 1r com a tutora de TR i una optativa. El tema és que tothom veia que jo era la seva alumna preferida (però perque també m'ho corrava!) i inclús vaig acabr sent més exigent que ella. El que passa es que en acabar batxillerat, li vaig donar una carta agraint-li tot i ella, justament aquell dia també i va inlús plorar perquè ja no ens veuriem cada dia. El tema es que aquell ultim dia de batxillerat em va dir que passaria de ser alumna a amiga. Aquest any, ja des de la universitat, vaig esciure-li per quedar i a part d'arribar tard, a mi el que m'agradava d'ella era la part seria pero tot el que deia la feia riure i estava super contenta (mai l'havia vist així) i els seus hem miraven d'una altra forma. Sé que és perquè la seva posició de exmestra ara és d'admiració pero per mi no es gens natural aquell somriure ensenyant totes les dents ni les rialletes, a més, ja em va passar cap a final de batxillerat que m'acariciaba els braços buscant-me les mans i jo no li deixaba. La meva pregunta és com explicar-li aquesta confusió, perquè és veritat, ara no sóc alumna, pero jo no sento el que ella em mostra que sent per mi. A part que necessito temps per processar-ho tot.