Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2008
Comarca: Rosselló
Data: 24/05/25 22:06
molt confusa
bona nit!
fa poc vaig fer una consulta explicant que una noia de dos anys més que jo m'agrada moltissim pero com fem extraescolars juntes nomes no la veig gaire i no tinc la oportunitat de per grans passos per crear mes confiança. Us vaig explicar que ella té nòvio pero és com que no sento una conexió de nomes amigues (podria ser que m'ho estigui imaginant tambe). La cosa es que he fet el que em vau dir: intentar apropar-me i tal, pero com que ja s'acaba el curs les dues acabem musica, perque son 6 anys, despres es superior i ami encara no em toca. Total que no la veure mes al menys que fem algun cafe o algo, que ja li proposare. Pero clar, jo em quedo amb una sensació de buit, perquè és com que sento que he estat a punt pero necessito mes temps amb ella. Igualment, crec que m'anira bé allunyar-me (encara que no en tingui gens de ganes) per parar de sentir un embolic d'emocions gegant. Pero se que em costara MOLT de temps superar-ho. Nose que fer perque estare malament i tot per una estupida rao que ja ni podre veure. Es com que em deixa una mala sensació al cos.
En fin, que estic super super confusa i tristissima.
moltes gracies per tot el que feu <3
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 29/05/2025 12:27
Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

No ens ho expliquen, però els finals d’etapa comporten un dol, ja sigui acabar l’institut com acabar el curs de l’escola de música.

És normal que estiguis trista, i més si hi ha una implicació emocional molt forta (t’agrada aquesta noia).

Com bé has dit, l’únic que pots fer ara mateix és:

-       Quedar amb ella fora de l’escola de música

-       Deixar-ho estar

La decisió està en les teves mans. El que sí que et recomano és que no t’avancis als esdeveniments. Dir-te a tu mateixa que et costarà MOLT de temps superar-la ja és generar una ansietat innecessària, ja que no ho saps del cert. És més, li estàs enviant al teu cervell missatges molt pessimistes que ja està  integrant, i per tant quan sigui el moment, el teu cervell et farà cas i dirà “ara ho hem de passar molt malament, tal com havíem quedat”, no sé si m’explico.

Està clar que es passa malament quan deixes de veure algú que t’agrada, i això forma part de la vida i és dur, però no és impossible de superar. És normal estar trista per això i pots estar-ho, és natural.

Tu decideixes si vols lluitar per això o no.

Jo no et puc dir fes A o fes B, el que sí que et puc dir és que intentis canviar la perspectiva de la situació, en comptes de veure-ho com “l’he perdut per sempre”, pots veure-ho com: "com puc mantenir la nostra amistat”. Tot i això, la resposta només la tens tu i només tu saps el que et convé.

Espero haver-te ajudat.

 

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: