Moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta situació que esteu vivint, que entenem que és tan difícil i delicada, i que, com és normal, et preocupa moltíssim. És evident que estimes molt la teva germana petita, i t’agradaria poder protegir-la, cuidar-la i que sempre estigui el millor possible.
Per sort, ja us heu posat en marxa, i properament rebrà l’ajuda que necessita. Pensa que la teva germana clarament està patint, i la teva actitud pot ser-li de molta utilitat. Mostrar-te sempre present, donar-li suport sense fer cap judici, i, encara que et faci por incomodar-la, parlar amb ella li pot ser molt beneficiós. És molt important que no ho facis de manera directa ni invasiva. Pots utilitzar frases com:
"Darrerament no et veig bé, he notat que estàs passant moments difícils. No cal que em diguis res si no vols, però vull que sàpigues que estic aquí per tu, per a quan necessitis parlar o simplement si necessites estar amb algú."
Amb això, li transmets que no està sola i que no ha de tenir vergonya d’expressar-se ni de parlar amb tu sobre com se sent. A més, li dones el control de decidir quan vol parlar. Ella segurament se sent molt insegura, i potser no sap com gestionar aquest malestar que està sentint. Fer-li saber que els seus sentiments són vàlids i mostrar-li comprensió és molt més poderós del que creiem. I quan detectis qualsevol petit gest positiu (com que s’expressi, que mengi una mica millor, que es deixi cuidar...), reconeix-li-ho amb tendresa i mostrant el teu orgull.
És completament natural que et sentis impotent o espantada davant d’aquesta situació, però has de saber que el pes d’aquest problema no recau sobre tu. No ets la solució, però pots ser una figura molt important de suport i confiança per a ella.
És un equilibri complicat: vols protegir-la però també respectar el seu espai. Com que els teus pares ja ho saben i heu buscat ajuda, el teu paper pot ser més de suport emocional que no pas de vigilància. És normal estar més atent o alerta, però intenta no obsessionar-te. Ara bé, si mai tens dubtes reals d’un risc imminent, llavors sí que és necessari actuar, fins i tot si això trenca una mica la seva privacitat de manera puntual.
El fet que ja tingueu una visita amb una psicòloga és molt important. Si podeu, intenteu fer-ne un seguiment conjunt (per exemple, que els pares puguin preguntar com ajudar, si cal implicar-vos més, etc.). I si veus que el vincle amb la psicòloga no flueix, sempre es pot buscar una altra professional. El vincle terapèutic és clau per començar a sentir-se millor.
També m’agradaria comentar-te que, de vegades, quan estem molt preocupats per algú que estimem i que està patint, és fàcil oblidar-nos de nosaltres mateixos. Però per poder ser un bon suport per a ella, tu també necessites espais de desconnexió i cuidar-te emocionalment. Pots parlar-ne amb algú de confiança, un professional, o escriure el que sents; això també pot ajudar-te a descarregar emocions.
Per tant, no necessites tenir totes les respostes ni solucionar-ho tot per ajudar-la. La teva presència, empatia i amor són, segur, factors protectors molt importants per a la teva germana. Amb el suport professional i familiar, ella podrà canviar aquesta situació.
Moltes gràcies per escriure’ns, i recorda que estem aquí per a tot allò que necessitis. Una forta abraçada per a tota la família!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'
Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
