Hola Kia!
Encantada de saludar-te i moltes gràcies per les teves paraules i suport. Ens encanta saber que us resulta útil i us agrada aquest espai que compartim.També t’agraïm molt la confiança; és molt important i molt valent per part teva expressar el que sents i fer preguntes sobre tot allò que et preocupa.
Sobre les proves que et van realitzar: quan et van dir que tenies "trets d’ansietat" o de "problemes com l’anorèxia", això en cap cas vol dir que tinguis cap diagnòstic definitiu. Vol dir que alguns pensaments o comportaments poden assemblar-se a coses que preocupen els professionals, i que t’aniria molt bé un acompanyament per entendre millor què et passa i poder ajudar-te.
Dius que creus que tens una autoestima baixa, i això de vegades passa quan durant un temps ens hem sentit insegures, poc valorades o ens hem comparat massa amb els altres. És una cosa que es pot treballar i millorar de manera significativa.
Ens expliques també que et preocupa la teva puntuació en les teves habilitats de socialització. Moltes persones (moltíssimes!) tenen dificultats a l’hora de fer amics o parlar amb desconeguts. La bona notícia és que, com t’he dit, socialitzar és una habilitat, i les habilitats es poden aprendre. Per fer-ho, pots començar a poc a poc, amb petits passos. No cal fer grans converses. Pots començar dient un “bon dia” o “gràcies” amb un somriure a un caixer o desconegut.
Pots practicar en situacions on et sentis més segura: parlar amb familiars, escriure els teus pensaments o simular converses a casa et pot donar més confiança i seguretat. Però sobretot, és crucial que no et comparis amb ningú. Hi ha maneres molt vàlides de ser tranquil•la, reservada i connectar amb els altres.
I si sents vergonya o por intensa, això podria estar relacionat amb l’ansietat social, que es pot treballar amb l’ajuda d’un psicòleg o psicòloga. No és que “tinguis res dolent”; és que et calen eines o estratègies que encara ningú t’ha ensenyat.
Pel que fa a l’hípica, és clarament un esport, sense cap mena de dubte. És una disciplina que implica esforç físic, control del cos, resistència, equilibri i molta capacitat mental. Si tu et canses després d’una classe, això ja és una prova clara que el teu cos hi treballa molt. Que una persona digui el contrari no li treu valor a allò que tu fas; que ho digui no vol dir que tingui raó. Tots els esports no són iguals, però tots són vàlids i tenen el seu valor.
Ara, Kia, sí que necessito que m’escoltis i et parlaré amb molta claredat: no pots passar tot un dia (de 9 a 17:30 h) sense menjar, només bevent aigua. El teu cos i el teu cervell no tindran l’energia que necessiten. Pots notar mareig, cansament, dificultats per pensar, i molt probablement estiguis de molt mal humor. Però el més important és que no és una manera segura ni efectiva d’aprimar-se. Al contrari, el teu cos ho interpreta com una emergència i, a la llarga, pot afectar molt la teva salut tant física com mental.
També vull recordar-te que voler aprimar-se per sentir-se millor amb una mateixa és molt habitual, però el problema no és el teu cos, sinó la manera com te’l mires i com has après a jutjar-lo. La veritable força ve quan aprenem a cuidar el nostre cos, no a castigar-lo per intentar modificar-lo. Hi ha maneres sanes d’estimar-se, d’aprendre a menjar bé i de sentir-se bé alhora.
Si et preocupa el teu pes o la teva imatge corporal, et recomano que en puguis parlar amb els teus pares o amb algun adult amb qui tinguis confiança. Junts, podeu contactar amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia al telèfon 93 454 91 09 o per correu a consulta@acab.org.
Tens moltes inquietuds importants i has començat fent un pas clau: parlar-ne. I recorda que pots tornar a escriure quan ho necessitis. Aquí estarem per intentar ajudar-te sempre.
T’envio una abraçada molt gran!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'
Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
