Se que segurament no llegeixis aixo, pero crec que val la pena escriure-ho. La teva consulta en certa manera m'ha emocionat bastant, ja que no només he vist que tenim gustos i ideologies semblants, sino que em sento identidicat en algunes parts del que dius. El sentiment de trobar-te sol, de no demanar ajuda per no voler molestar a ningú, el sentir que en certa manera ets una carrega per tothom. El sentiment de estar al limit de tot. De veritat sento que ho estas passant molt malament, i que es injust que ho haguis de fer. Si algun dia et sobra temps i no veus res millor a fer o neccesites parlar amb algú, escriume. Encara que sigui per fer el tonto, per parlar de literatura, filosofia o historia, o encara que no sigui per parlar de res, pero escriu-me si et sents sola.
Se que potser no signifiqui gaire per a tu, pero vull que sapigues que si algun dia et sents sola i sents que no li importes a ningú, pensa en el idiota que et va escriure per un consultori de internet, perque, encara que sigui darrere de una pantalla, a aquest idiota li importes. :)
Pd: Si tens por de ser una carrega, pensa en dos coses. La primera, es que segurament no siguis una carrega per ningu, la segona es que segur que no ets una carrega per a mi. No per a mi. De veritat, encara que no tinguis res a dir, escriume.
Laura Centellas Data: 29/05/2025 12:25
Hola! Per privacitat hem eliminat el correu electrònic, però esperem que aquesta noia et torni a escriure per aquí :) moltes gràcies! segur que l'ajuden molt les teves paraules.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
