Sincerament no sé com començar aquest missatge. No soc molt d'expressar-me, no se'm dona gaire bé, però em veig en situació de fer-ho. Des de fa bastant em vaig fer amiga d'una noia que, viu bastant lluny. Per Alacant concretament (he de recalcar que jo vaig quasi cada estiu perquè tinc família allà). Tot va començar amb això, un parell de coincidències, i un món de riures. Cada cop ens hem fet més properes i fins ara, coquetegem habitualment de broma. O això creia. Abans-d'ahir em vaig sentir una mica rara, però no rar tipus malament. Tenim una broma que prové d'una cosa que em va passar, que consisteix a demanar-nos el correu. Com si estiguéssim fent el típic de demanar-nos el número de telèfon. El cas és que no sé com vam arribar, estàvem parlant de Billie Eilish, una cantant que ens agrada molt a les dues i va dir: si no em caso amb una Billie Stan (fans de Billie Eilish) no em caso. Li vaig dir que jo contava com a Billie Stan i que m'enviés la proposta per correu. Li ho vaig dir de broma, obviament, però llavors em va contestar. “Per poder-ho fer necessito el correu de la dama”. Li vaig passar i quan ja reia em va arribar el seu correu. Vam estar parlant per allà, molt formalment, i em vaig començar a sentir una mica estranya. Quan llegia el seu correu somreia molt i sentia una sensació a la panxa que ja havia escoltat abans, però mai havia experimentat; “papallones”. No vaig poder dormir, l'últim correu l'havia enviat jo. Concretament, era perquè ella havia fet una broma i es disculpava per perdre les maneres. Li vaig contestar que no es preocupés, que les maneres no importen quan parles amb la persona correcta. Aquella nit donava voltes al llit pensant en l'últim correu que li havia enviat i bé, generalment en tots. Vaig quedar en què demà, quan continuéssim parlant, estaria atenta al que sento i si pot ser a ella li pasa el mateix. Així va ser, ahir ens vam passar la tarda coquetejant per correu. Va arribar a un punt, que directament ja era qoete
Laura Centellas Data: 02/06/2025 14:26
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Quina historia tant bonica! M’ha encantat llegir-la!
No sé exactament quina és la consulta, només et diré que se’t dona molt bé expressar el que sents. Gaudeix d’aquestes papallones, i encara que no les entenguis, continua somrient amb els seus missatges.
Segur que fas somriure a tots els que llegeixin la teva consulta, jo, al menys, he somrigut per la tendresa i la emoció.
Gràcies per regalar-nos aquest moment.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
