Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2005
Comarca: Baix Camp
Data: 10/06/25 01:19
superar una addicció
Bona nit,
Tinc 20 anys i crec que tinc un problema d’addicció. Resumint el començament del meu consum, vaig tindre una parella més gran amb qui vaig començar a consumir, primer era sobretot alcohol o fumar maria. Poc a poc va anar introduint-me estimulants, coca, èxtasis, però era tot de manera recreativa. Tots els seus amics eren addictes, yonkis dient ho malament. Vam començar amb buprenorfina i altres inhibidors d’opioides. Finalment vam acabar tots fotuts en l’heroïna. Això va ser fa dos anys. Encara estava a l’Institut i tenia un professor que em tenia molta estima i es va adonar de la situació, al final va acabar veient el que passava. Vaig estar vivint a casa seva amb la seva familia unes setmanes mentre passava la desintoxicació i després fèiem seguiments diaris. Obviament vaig tallar el contacte amb el meu entorn. A l’acabar l’Institut i tornar-me a sentir “lliure” vaig acabar tornant a caure, amb gent diferent però amb la mateixa substància. Des de aleshores no he sigut capaç de tornar a parar. No m’ha destrossat la vida, soc bastant funcional, a temporades clar. Aquest any he viscut amb la meva amiga perquè estem estudiant a Girona, ella sabia alguna cosa però realment mai havíem parlat. L altre dia però em va dir wue estava molt preocupada, que veia certes coses que no li agradaven i que creia que estava enfonsantme. Em va fer obrir una mica els ulls sobretot per la culpa de que ella estigui malament per una cosa tant meva, jo vaig evitar ma conversa però m’he quedat pensant. L’altre dia vaig anar a una reunió de narcòtics anònims, no vaig arribar a entrar em vaig quedar hores alli fora, i després vaig observar a la gent de la reunió i els vaig veure molt bé.
Vull estar bé, vull recuperar-me d’això que està fent que em perdi. Però la desintoxicació que vaig passar fs dos anys ara dm mataria. No tinc diners per pagar una clínica privada. Ni ganes d’anar a una publica. M agradaria anar a aquestes reunions i que tot estigues bé. Em fa por passar l’avstinencia i no se que fer.
També m’he enamorat d’un noi que es exaddicte i se que no puc apropar me a ell perquè puc posar en compromís la seva sobrietat, però es un dels motius pels que vull estar bé.
Gracies per llegir i perdo pel rollo
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 16/06/2025 12:57
Hola!

Gràcies per compartir la teva història amb tanta honestedat. El que has fet no és cap “rotllo”, és un acte molt valent. Ens has deixat amb la pell de gallina i també amb moltes ganes de saber més de tu, perquè només així es pot acompanyar millor.

El que expliques ens parla d’un recorregut molt dur, però també d’una gran força: has intentat deixar-ho abans, tens consciència del problema, has anat fins i tot a una reunió de Narcòtics Anònims (encara que no entressis), i tens persones que es preocupen per tu. Tot això són llums que indiquen que no estàs sola i que tens ganes de sortir d’això. Aquest és, sens dubte, un moment clau.

Dius que no vols passar una desintoxicació com la d’abans, i és totalment comprensible. Però cal que sàpigues que no l’has de passar sola. Aquest procés és molt dur i ha d’estar supervisat per professionals, especialment perquè hi ha substàncies, com l’alcohol o els opioides, que poden provocar riscos greus per a la salut si es deixen de cop. Avui dia hi ha opcions molt més acompanyades, amb tractaments adaptats i recursos que poden fer que no ho visquis de la mateixa manera que fa dos anys.

Encara que de moment no et vingui de gust anar a la sanitat pública, no ho descartis. Al contrari del que sovint pensem, els centres públics de tractament de drogodependències compten amb grans professionals i moltes opcions que s’adapten a cada cas. A Girona tens el CAS (Centre d’Atenció a les Drogodependències), on pots anar directament sense passar pel metge de capçalera: CAS Girona. També tens el Centre de Salut Jove de Girona, on et poden orientar i acompanyar: Centre Jove de Salut.

Hi ha places becades, i en molts casos es cobreix el 100% del tractament. També hi ha recursos ambulatoris, que permeten continuar amb la teva vida i estudis mentre et tractes.

També volem destacar la importància de les persones que tens al voltant. Aquesta amiga que t’ha parlat, el professor que et va ajudar... són suports molt valuosos. Parlar-ne amb ella pot donar-te força per començar. No estàs sola. I si pots, deixa’t acompanyar.

Sobre el noi de qui t’has enamorat: entenem que aquest sentiment et dona esperança i motivació, i això és molt bonic. Però també és important cuidar-lo i cuidar-te. Ara mateix, el millor per tots dos potser és prioritzar el teu procés de recuperació. L’amor també és responsabilitat, i cuidar l’altre vol dir no posar-lo en risc. El primer pas per estimar bé és estar bé un mateix.

Estàs fent un pas molt important i volem que sàpigues que, encara que sembli llarg i dur, aquest camí pot portar-te a una vida molt més plena i tranquil·la. No ets menys per haver caigut: ets valenta per voler aixecar-te.

T’envien una abraçada molt gran i tot el nostre reconeixement. T’ho mereixes.
Ara és el moment. I no estàs sola.

💛 Si vols, pots tornar-nos a escriure i et seguim ajudant.
També pots visitar els enllaços següents per començar a moure’t amb suport professional:

https://web.girona.cat/centrejovedesalut

" id="m_7550448291342784085LPlnk967864" target="_blank" data-saferedirecturl="

;source=gmail&ust=1750156706283000&usg=AOvVaw1Q-a8qFjVbVxCd7t-y7nix" style="color: rgb(17, 85, 204); font-family: Aptos, Aptos_EmbeddedFont, Aptos_MSFontService, Calibri, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.6667px; background-color: rgb(255, 255, 255);">

centrejovedesalut
https://www.ias.cat/ca/contingut/salutmental/504

" target="_blank" data-saferedirecturl="

;source=gmail&ust=1750156706283000&usg=AOvVaw3T9-v_uF2hwNjbRhaQWu_M" style="color: rgb(17, 85, 204); font-family: Aptos, Aptos_EmbeddedFont, Aptos_MSFontService, Calibri, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.6667px; background-color: rgb(255, 255, 255);">

contingut/salutmental/504

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.