Bon dia, mil gràcies per la feina que feu.
Ja he escrit diverses consultes aquesta és diferent. Tinc ansietat social, l'any passat la tenia molt més controlada i em permetia fer vida normal. Aquest últim any, començar batxi ho ha engegat tot a la merda. Segueixo podent fer-ho tot"normal" i crec q ningú s'ha adonat del q em passa, abans la gent em notava estranya quan m'agafava la paranoia, ara no. Amb la paranoia vull dir pensaments en cicles sobre una interacció precisa, un moment del dia amb una persona concreta O un contacte amb gent fa dos anys, ns si m'enteneu. Tothom em diu q es normal i q Tota tenim "una mica d'ansietat social" i q no Ho hauria d'utilitzar com a excusa, no ho faig, intento no explicar-li a ningú, aquestes persones q han reaccionat així eren les meves millors amigues i em va sentar fatal. No estava buscant atenció, estava buscant ajuda.
Bé doncs, aquest anys, m'han fet fora del grup, dues amigues, les meves més íntimes han desaparegut (m'he intentat comunicat però en va) i tot es raro.
Abans tenia " bajones" duna O dues setmanes quan tenia algun atac, aquest any, no he tingut més d dos atacs (yey!) però els bajones son molt més llargs. Porto araateox amb un d dos mesos. Crec q ningú se'n adona pq surto igual i faig coses amb normalitat, però a la mínima q torno a casa mestoro al llit i no m'aixeco. O al terra O on sigui. No faig res. Això m'ha enrederrit molt amb la feina d l'escola (per sort ja he acabat O quasi, em falten un projectes q no tinc esma per fer-los). Em costa dutxarme, i se q a la gent tmb li fa pal, però abans no em passava, en serio, quan estic feliç no em costa tant. Odio estar feliç pq sé q llavors tot baixa O estaré durant dos dies sense somriure. Sembla exagerat però ja no se q Fer.
Estic dia O nit plorant sense motiu.
A mes, jo abans parlava molt. De sentiments meus i altres, em sabia expressar, últimament sento q no m'expresso. Q ningú entén res (abans tampoc mentenien gaire però jo a mi sí i ara no). No sé, em costa trobar paraules i coses.
Tinc nòvio i crec q comença a cansar-se d com estic últimament, ell sembla no notar el meu malestar però el crítica, q si no tinc idees, q si mai vull fer res... Es molt quadrat i necessita paraules per tot, per entendre i no li ho sé explicar. No ho entén. però t raó no vull fer res últimament.
No sé com fer-li entendre.
Pensava q per la calor, com q no puc dormir doncs m'afecta anímicament, peri també NS, la calor, pantalons curts, samarretes curtes... No vull ensenyar el meu cos. Això és un altre apartat em sap greu
Bé, espero no haver-vos molestat massa, agraeixo qualsevol consell. Vaig intentar anar al psicòleg però ni m'entenia ni jo a ell, així q aquesta idea una mica descartada ...
Bé, bon cap d setmana, mil gràcies
Laura Centellas Data: 18/06/2025 08:34
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Pel que dius, tens pensaments repetitius en bucle, alguns de fets que passen durant el teu dia a dia i d’altres d’èpoques passades que et van marcar i que potser s’han convertit en petits traumes difícils de gestionar o superar.
Pel que dius de l’ansietat social, els baixons, la mandra de dutxar-te, plorar sense motiu, no tenir ganes de fer res, etc. són símptomes típics d’una depressió ansiosa, tot i això, és necessari un diagnòstic per saber-ho, i aquest diagnòstic només te’l poden fer a teràpia (un psicòleg clínic o un psiquiatra).
És molt dur no poder-te expressar perquè la gent del teu voltant et jutja i no t’entén. També és normal que hi hagi gent que no t’entengui perquè mai ha passat per això, però no cal que ho entenguin, simplement poden donar-te suport emocional estant al teu costat.
A vegades comencem teràpia amb un psicòleg i no ens acaba d’encaixar, no connectem, i no passa res, li passa a molta gent, prova d’anar amb un altre psicòleg o psicòloga per tornar a començar un procés terapèutic.
És molt important que els hi expliquis als teus pares per tot el que estàs passant, ja que si ho vas allargant, la bola es fa cada cop més gran. Ara és el moment de fer el pas, si un psicòleg no ha funcionat no passa res, prova un altre, segur que algun dia trobaràs algú que et podrà ajudar, confia.
Espero haver-te ajudat.
Una abraçada molt gran.
Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
