Hola maca!
Moltes gràcies per escriure'ns. Que important és que t’hagis decidit a compartir això, i t’agraïm molt la valentia i la confiança dipositada en nosaltres. Està molt bé que ens hagis fet aquesta consulta, perquè parlar del que ens passa amb el menjar és una forma crucial de cuidar-nos.
El que descrius (menjar molt poc, llençar el menjar o amagar-ho, etc.) pot ser un indicador preocupant que mostra que potser el teu benestar emocional o la teva relació amb el menjar no estan passant per un bon moment. Recorda que alimentar-nos no és només una necessitat física, sinó també una manera de tenir cura de nosaltres mateixos. Quan comencem a evitar àpats o a amagar conductes relacionades amb el menjar, pot ser perquè hi ha emocions, preocupacions o situacions difícils que no sabem ben bé com gestionar i que canalitzem a través del menjar.
No vol dir necessàriament que tinguis un trastorn, però sí que és un bon moment per parar, escoltar-te i demanar suport. Et recomano compartir això que t’està passant i com et sents amb alguna persona de confiança. Una persona adulta propera (pot ser un/a familiar, tutor/a, orientador/a o infermera de l’escola) pot ser un gran suport per a tu i és un pas molt important. Per a poder canviar-ho. Tots i totes mereixem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre cos, i això inclou també tenir una relació saludable amb el menjar.
No estàs sola i això que et passa es pot solucionar, però cal que ho puguis compartir perquè, si cal, et puguin donar un cop de mà. També si vols, ja que ens has demanat opinió i ajuda, i si necessites parlar-ne més, podeu trucar-nos a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. El nostre telèfon és el 93 454 91 09. Esperem la vostra trucada. Una abraçada molt i molt forta!!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'
Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!