Hola maca! Moltes gràcies, de tot cor, per la teva sinceritat i valentia. El que has compartit és molt valuós i sabem que no és gens fàcil. El que estàs sentint és absolutament legítim, i tens tot el dret del món a voler sentir-te millor amb tu mateixa. Però el primer que vull dir-te és que no estàs sola, i res del que expliques és motiu de vergonya. Al contrari, parlar-ne és una forma molt poderosa de començar a cuidar-te i a estimar-te.
És completament normal que una situació com fer pipí al llit —el que s’anomena enuresi nocturna— et faci sentir diferent o et generi malestar. Però, tal com dius, fer-se pipí al llit durant la nit és molt més comú del que et penses. Hi ha nens i nenes que ho viuen fins ben entrada l’adolescència, i no perquè facin res malament, sinó perquè el seu cos i el seu sistema nerviós encara estan madurant. Sovint, no és una qüestió de voluntat, sinó de com funciona el cervell durant el son. També hi poden influir factors emocionals, com l’estrès, la por o situacions com les que has viscut que poden afectar el ritme natural del cos.
És clar que tot plegat pot afectar la teva autoestima, sobretot si et compares amb altres nenes de la teva edat o si penses que hauries de ser “d’una altra manera”. Però l’autoestima no és una cosa fixa. Va canviant al llarg de la vida, i es pot construir, cuidar i enfortir, fins i tot quan vivim situacions difícils. L’autoestima és la manera com et parles, com et veus i com et valores. I la bona notícia és que pots aprendre a parlar-te amb més amabilitat i compassió.
Has passat per moltíssimes coses des de ben petita: la separació dels teus pares, una malaltia greu a casa, canvis que segurament et van fer sentir insegura o trista. Tot això pot tenir un impacte emocional molt fort, i fer-se pipí al llit no és un fracàs, ni un signe de feblesa, ni de ser “immadura”, si no és una reacció del teu cos i del teu sistema emocional. El cos expressa a la seva manera el que potser tu no sabies ni com explicar quan eres més petita. El teu cos parla, i ho fa a la seva manera, potser perquè quan eres més petita no sabies com expressar tot el que senties. No ho fa per fer-te sentir malament: simplement necessita temps, acompanyament i molta tendresa.
Recorda sempre que NO és culpa teva. I encara més: això no et fa pitjor, ni menys capaç, ni menys estimable. El que et passa té nom, té explicació, i també té tractaments i maneres d’acompanyar-ho, si ho vols. És important que ho puguis parlar amb un professional mèdic que et pot ajudar a entendre millor què li passa al teu cos i veure quines opcions tens.
És preciós que vulguis aprendre a estimar-te tal com ets. Això és exactament el que et mereixes. No ets menys per portar “panyaletes”, ni per necessitar ajuda. El valor d’una persona no depèn del que li passa, sinó de com ho afronta. I tu ho estàs afrontant amb una força i una sensibilitat enormes.
Tenir una bona autoestima no vol dir creure que tot ho fas bé o que no tens dificultats, sinó aprendre a estimar-te fins i tot quan les coses són difícils parlar-te amb respecte, reconèixer les teves qualitats, ser amable amb tu mateixa. És important perquè una autoestima sana t’ajuda a posar límits, a demanar ajuda, a confiar en tu, i també a cuidar-te emocionalment.
I si mai et tornes a sentir petita, recorda que només les persones més valentes s’atreveixen a explicar el que viuen de veritat. I tu ho has fet. Continua cuidant-te, escoltant-te i envoltant-te de persones que t’estimin pel que ets. I no oblidis que estem aquí per tot el que necessitis, una abraçada gegant!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'
Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
