No sabria ni com començar això la veritat, però tinc un cúmul de coses a dins que sento que no acaben de sortir mai i que no sé explicar. De vegades, sento les emocions tan fortes com una bomba, tinc canvis d'humor massa bruscos (en 2 minuts passo de plorar i sentir que el món s'acaba a sentir que la meva vida és el millor que tinc), a més, em costen molt les relacions socials, tinc algunes amigues i amics, però de cop i volta els veig com una cosa negativa i els hi veig moltíssims defectes, però als 2 o 3 dies em passa per alt, a més, molts cops sento la por intensa a què la gent m'abandoni i em deixi sola, des de petita tinc aquesta por, ja que a la primària em deixaven sola i es ficaven amb mi, a l'ESO va ser el mateix, tot i que ara a batxillerat sento que encaixo una miqueta més, aquestes pors tornen. I quan totes les emocions se'm posen intenses i barrejades, penso que estaria millor morta i que hauria de morir-me, puc estar així amb aquesta angoixa extrema i ganes de morir 15 min i d'un segon cap a l'altre se'm passa, quan estic bé m'oblido de tots aquests moments de baixada i tot, però quan passa, perdo el control. En conclusió, sento que les meves emocions són molt intenses i que em mengen, que les meves relacions personals els hi faig mal sense voler i a més, quan intento comentar això a la meva psiquiatra, diu que soc adolescent i que continuï amb la meva medicació del tdah i ja, no sé què fer, la veritat porto des que tinc 8 anys així i ara en tinc 17, he perdut massa les ganes de viure i de fer coses.
Laura Centellas Data: 07/07/2025 11:02
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Pel que dius, pot ser que tinguis un trauma important que vé de la primària i l’Eso, quan et senties exclosa. Sentir-se exclosa a aquestes edats tant primerenques provoca ferides que acaben fent mal a la llarga. Lu bo és que ets observadora i saps detectar quan està gestionant les coses d’una forma que fa mal, continua analitzant les situacions i parla’n amb la gent que estimes.
A més, dius que vas a la psiquiatra, però igualment els pensaments de mort són recurrents i això ha d’acabar.
Et recomano moltíssim que vagis al psicòleg, i que si vols, pots canviar de psiquiatra per provar altres medicacions que t’ajudin a gestionar millor les emocions. És MOLT IMPORTANT combinar medicació amb teràpia, ja que sinó, la medicació per si sola no fa l’afecte que hauria de fer.
Espero haver-te ajudat i una abraçada :)
Estrella Dorca - Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
