Hola maca! Moltes gràcies per la teva consulta tan sincera i valenta. Ens comentes que no t’agrada la teva alçada i això et genera malestar, i aquest complex et condiciona al teu dia. La teva alçada no és un problema, però sí la manera com ho vius, i no ajuden els comentaris de la gent. Quan dius que "odies ser alta", possiblement és que "odies sentir-te jutjada o assenyalada per la teva alçada". I això és molt comprensible. Quan la gent et fa aquests comentaris, sovint no volen fer-te cap mal, però no s'adonen que no et pregunten com et fa sentir això.

Però sempre recorda una cosa important: el teu cos no és inadequat. El problema no ets tu, sinó la manera tan crítica com et parles, una mirada que, en comptes d'abraçar-te i cuidar-te, et jutja, et compara amb la resta o et crea inseguretats sense cap mena de sensibilitat.

Comentes que aquest malestar s’ha agreujat ara que estàs entrant a l’adolescència, una etapa on és molt habitual sentir insatisfacció. Pensa que en aquesta etapa tan intensa, on descobrim qui som i com ens veuen els altres, moltes persones volen passar desapercebudes, semblar-se a la resta i, sobretot, encaixar. I si el teu cos destaca —com passa amb la teva alçada— pots tenir la sensació de perdre el control sobre com et perceben, o pensar que et percebran de manera negativa, i això sovint genera vergonya, inseguretat o, com expliques tu, por d’anar pel carrer per la valoració externa.

Pensa que no hi ha res de dolent en destacar, i la teva alçada no és cap impediment per poder agradar a algú. Entenc que és molt dur si sents que la teva aparença pot fer que no agradis, però la gent et valora per molt més que el teu aspecte. L’important és com ets com a persona, el teu caràcter, les teves emocions... Això és el que enamora a les persones del teu entorn. Els cànons de bellesa canvien, i de fet, hi ha persones que consideren que ser alta és una qualitat valorada: pot transmetre presència, elegància, força. El que realment importa ara és que tu no limitis la teva vida per la por de ser observada, i que siguis tu mateixa. Així que, si t’agraden les sabates amb plataforma, te les poses. Fer el que realment vols —malgrat la por— és el camí cap a tenir una millor autoestima. Reescriu el relat sobre tu mateixa.

Pel que fa a aquest complex o inseguretat, si creus que no disminueix i que et continua generant malestar, és important que puguis expressar-ho. Parla-ho amb algun adult de confiança i explica com et sents amb tota aquesta situació, i també com et fan sentir aquests comentaris a les persones que els emeten. De vegades cal ensenyar als altres que no és correcte ni s’ha de comentar el cos dels altres. Quan estiguis molt angoixada o trista, parlar-ho és el millor. No has de passar-ho tota sola.

Recorda sempre que el teu valor no depèn de si sents que encaixes o no, sinó de qui ets, del que sents i de tot allò que aportes al món. Recorda que estem aquí sempre que ho necessitis. Una gran abraçada!