- Any: 2010 Comarca: Alt Urgell
Data: 08/07/25 16:00
no puc més
Hola,
Des de fa un temps sento que estic acumulant moltes coses que m'estan afectant. Amb la meva àvia, per exemple, em costa molt estar tranquil·la: em tracta amb duresa, sol assumir que m'equivoco o que faig les coses malament fins i tot quan no és així, i de vegades em diu coses que em fan sentir petita o tonta. Això em fa tenir por constant d'equivocar-me, com si sempre hagués de demostrar que valc.
També m'està afectant una sensació molt forta de por a que m'abandonin. Estic de viatge i noto que la meva millor amiga està més distant: triga més a respondre, respon de manera molt breu, i ha canviat alguns plans que teníem. Tot i que sé que no sempre té a veure amb mi, això m'afecta moltíssim perquè em fa reviure una cosa que em va passar a primer de l'ESO: me'n vaig anar un dia de viatge i, al tornar, les meves amigues m'havien deixat de banda sense cap mena d'explicació. Em van posar un sobrenom per fer-me sentir que sobrava, i des d'aquell moment arrossego una ferida profunda que em fa pensar que, si m'acomiado un segon, la gent em deixarà. Perquè clar, jo vaig saltar-me un dia de classe per anar de viatge i, al tornar, m'havia quedat sense amigues (després van tornar a venir amb mi perquè els hi interessava). I, encara que no pensés literalment ¨sóc insuficient¨, era la sensació que va néixer en mi, i també la por de faltar algun dia de classe per si tornava a passar.
Últimament sento que ningú em vol de debò. Que no sóc la primera opció de ningú. Que tothom té “la seva persona especial”: un amic, un germà, un cosí, algú que els tria i hi és sempre... i jo no. Jo m'esforço per ser bona amb els altres, però sento que no sóc suficient per a ningú. Em sento molt sola, fins i tot quan estic acompanyada.
M'agradaria poder parlar amb algú que m'ajudi a entendre què sento, perquè ara mateix no sé bé com gestionar-ho. Només sé que em sento trista, ansiosa, insegura… i que necessito ajuda per començar a curar.
Gràcies per llegir-me.
Laura Centellas Data: 10/07/2025 12:35
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Com molt bé has dit, tens una ferida de l’experiència que vas tenir amb les teves “amigues” a primer d’ESO.
Per poder saber si la teva amiga està fent el mateix, és tant senzill com preguntar-li, expressa-li el que sents i digues-li que tens por de que et torni a passar el mateix que ja et va passar fa un temps. És molt important que tinguis una comunicació sincera i fluida amb la teva amiga, és la millor forma de conservar una amistat.
D’altra banda, suficients ferides tens provinents de les teves amigues, que ara s’afegeix el tracte tant dur que reps de la teva àvia. Un altre cop et recomano que parlis amb ella, fes-li saber que els seus comentaris et generen inseguretat i que et fan sentir petita i tenir por de tot.
El més bo de tot el que m’expliques és que n’ets molt conscient del que et passa i els motius pels quals tens aquest sentiment tant fort de por al rebuig o a l’abandonament.
Fixa’t molt com et parles i intenta raonar amb aquesta part de tu tant catastrofista i amb tanta por. Parla amb els teus pares i els teus amics sobre el tema i busca ajuda, ja sigui al teu cercle social com amb professionals.
Segueix observant-te i sobretot parla del que sents i del que et passa.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
