No sé ni per on ni com començar... Personalment no he sentit mai que realment m’agradés algú, és a dir, agradar en el sentit que vols sortir amb aquella persona i t’imagines un futur plegats (casar-s'he, fills o simplement una relació seria). Quan a mi m’ha "agradat" algú crec que ha estat més aviat com una amistat “con derecho a roce” suposo. El que vull dir és que vull un amic a qui pugui abraçar sense que sigui incòmode o estrany i si em ve de gust liar-m’hi doncs endavant. Bé, això és el que m’agrada pensar, que jo no vull res seriós.
El que he explicat fins ara també ho veig de cara al futur. Potser ara és més habitual simplement una noia que no vol res seriós amb ningú, però és que crec que va més enllà. Per exemple, si algun dia tinc fills, voldria ser mare soltera. No sé d’on surt aquesta manera meva de pensar meva, però no em veig en una relació de parella tradicional, criant fills amb una altra persona. Em veig totalment independent,i sento que això és el que vull.
És tan estrany, això? Quan ho comento amb les meves amigues em diuen que això és ara, que més endavant canviaré… potser tenen raó, però sento que això no és una simple fase adolescent d'aquestes tontes. Per algun motiu, no em puc imaginar a mi mateixa dins d’una relació seriosa. Hauria de preocupar-me?
Laura Centellas Data: 10/07/2025 12:36
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
No passa re si tens aquesta idea ara mateix, tots tenim diferents il·lusions i maneres d’imaginar-nos el futur, i aquestes maneres poden anar canviant amb el temps, li passa a moltíssima gent.
Persones que per exemple tota la vida pensaven que de gran volien ser metges i llavors acaben sent qualsevol altre professió perquè han viscut coses que els han fet canviar d’opinió.
Observa i pregunta’t d’on ve aquesta idea de voler formar una família tu sola, tens algun referent que ho ha fet? Creus que és per por? Creus que és perquè realment seràs més feliç? Etc.
Pot ser que no tinguis totes les respostes, i no passa re, ets molt jove, poc a poc aniràs modificant els teus somnis (o no), i tot està bé.
Simplement identificar si tens por al compromís per algun motiu, tot i això, no és necessari “liar-te” amb gent per acabar casant-te i tenint fills, queda molt per això, i ves a saber si passa.
De moment, gaudeix de la teva adolescència i fes el que et doni la real gana (sempre amb precaució jeje).
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
