Trobo a faltar coses que mai pensava que trobaria a faltar... [CARTA]

"Teta,

Feia dies que et volia escriure aquesta carta, però no podia. No em sortien les paraules. És el que passa quan intentes explicar uns sentiments tan forts; que no trobes les paraules.

Bé, només volia escriure't i dir-te algunes coses que crec que mai et vaig arribar a dir...

Que trobo a faltar els teus crits cada cop que t'agafava uns pantalons sense el teu permís.

Que trobo a faltar els teus Whatsapps des de l'habitació del costat dient-me que baixés la música.

Que trobo a faltar aquells dissabtes que no sorties i ens passàvem el vespre al sofà mirant pelis romàntiques i rajant dels tios.

Que trobo a faltar no poder dutxar-me perquè et volies fer una banyera relaxant.

Que trobo a faltar la teta que quan em veia trista s'asseia al meu llit i em deia "explica-m'ho, va".

Que trobo a faltar l'olor del perfum que deixaves per tota la casa quan havies de quedar amb "una amiga" i tots sabíem que tenies una cita.

Que trobo a faltar coses que mai pensava que trobaria a faltar...

I que mai t'ho vaig dir, però t'estimo. T'estimo molt capulla.

Per cert, ets una cabrona. Tu i jo teníem un pacte i és que compartiríem residència quan tinguéssim 90 anys i la liariem pels passadissos amb els nostres caminadors.

Però no t'ho tindré en compte. Aquest cop, mira, t'ho perdono... No t'hi acostumis.

Teta, hi ha gent que em parla de les estrelles, d'altres del cel i fins i tot algú m'ha explicat no sé què del vent... No sé on ets si és que estàs en algun lloc. El que sí que tinc clar és que una part de tu s'ha quedat per sempre més amb mi.

T'estimo.
La teva teta Judit."