Com sabeu de vegades ens arriben cartes d'estudiants a la redacció i algunes d'elles molt interessants.
Avui n'hem volgut compartir una d'una alumna de 4t d'ESO. Aquí la teniu:
"Sempre hem escoltat que l'esport va bé per la salut i, de fet, hem intentat seguir aquesta filosofia sense qüestionar la seva certesa, però m'agradaria desmentir-la.
Sí que és cert que fer exercici físic i exercitar els nostres músculs és saludable però l'esport està molt lligat a la competició i aquesta esdevé moltes lesions tant físiques com psicològiques. Competir és sinònim de superació. Mai ens conformem amb el que tenim, ja que sempre hi ha rivals superiors a nosaltres. Per això, sempre volem entrenar més: per adquirir més coneixements i poder rendir al màxim.
Aquest fet, moltes vegades comporta danys, els quals poden ser més lleus i recuperar-se en uns mesos, o bé, poden arribar a acabar amb la carrera esportista d'una persona.
També puc afirmar que afecta psicològicament, ja que el fet de dedicar temps del nostre dia a dia a l'esport significa que li donem certa importància, i les nostres emocions tenen dependència sobre aquest. De manera en què si un dia no podem entrenar, ens costarà més dormir, ja que el nostre cos no té la mateixa sensació de cansament que els altres dies. O també, quan a vegades no surten tècniques que abans sortien afecta a l'esportista de manera molt negativa i aquest ha de ser capaç de sortir d'aquesta negativitat i seguir practicant. També és cert que no a tothom afectarà de la mateixa manera i que una derrota o una victòria es poden interpretar de maneres diferents segons cada personalitat. En definitiva, hi ha molts mites i ens hem de qüestionar que cap d'ells sigui cent per cent cert".
Fiona.
