Era l'any 2010. Tothom estava enganxat a Facebook i encara que a molts no els agradava, no podien treure's del cap una cançó que feia «babyyy, babyyyy, babyyyyy». Acabaven d'entrar
Justin Bieber i
Mark Zuckerberg a les nostres vides; i ho feien per quedar-se.
Tímidament, i amb més ganes que èxit, des d'Austràlia algú intentava crear un nou nen prodigi, un Justin Bieber 2: Es deia
Cody Simpson.
Semblava que ho tenia tot; era mono i cantava bé. Amb l'eufòria i les notes del «Baby» ressonant per tot el món, algunes ràdios van pensar que l'australià era cridat a ser la nova estrella adolescent del moment. A Catalunya, per exemple, ràdio Flaixbac va programar algunes de les seves cançons.
Però no.
Cody Simpson no va triomfar com s'esperava.
Han passat nou anys des d'aleshores i aquell nen s'ha convertit en un noi de 22 anys que des de fa unes setmanes s'ha enamorat de Miley Cyrus. I algú podria pensar, què té d'especial això? Jo he estat molt anys enamorat d'ella. La diferència és que aquest amor és correspost.
El portal
TMZ publicava aquesta setmana una foto dels dos fent-se un petó i la mateixa Miley compartia a Instagram una foto dels dos agraint el suport d'ell aquests dies que s'està recuperant d'una operació d'angines.
