Els científics asseguren que
l’enamorament és pura bioquímica, i és que quan estem enamorats/des el nostre cos té un seguit de reaccions en les hormones que alteren una mica el nostre funcionament. Hi tenen un paper important la testosterona, els estrògens, la dopamina, la noradrenalina, la serotonina, l’oxitocina i la vasopresina. Un cóctel hormonal que, evidentment, té uns efectes.
Molts científics/es asseguren que el sentiment de l’amor es pot fragmentar en tres sentiments més:
L’atracció
El desig
L’afecció
Cada un d’aquests tres sentiments està caracteritzat per diferents tipus d’hormones. L’atracció depèn de la dopamina, la noradrenalina i la serotonina. Ens fan sentir amb energia, eufòrics/es i sense ganes de dormir o menjar.
És per això que hi ha una base científica que demostra que sí, que quan estem enamorats/des podem perdre la gana!
La serotonina o hormona de la felicitat, també fa que perdem la gana ja que es produeix en el tracte gastrointestinal.
I d’aquí vindrien les papallones a l’estómac.
Ara ja saps perquè perds la gana quan estàs molt enamorat/da!
