El temps és molt relatiu i la seva mesura és una convenció social. És per això que al llarg de la història han existit molts calendaris diferents. De fet,
a Suècia va existir el dia 30 de febrer.
Segons el calendari Julià que seguien, molt igual que l’actual, el 1700 era un any de traspàs,
però els suecs van passar del tema i van deixar el febrer amb 28 dies igualment. Tenien la intenció de fer el mateix el 1704 i el 1708. El tema és que poc després va esclatar la guerra i van tenir altres prioritats que els van fer oblidar els canvis.
És per això, que
se’ls van acumular dies de sobra i el 1712 es van haver d’afegir dos dies més al calendari. Per única vegada a la història des de les èpoques de Juli Cèsar, va existir el 30 de febrer.
Per què hi ha anys de traspàs o, el que és el mateix, febrers amb 29 dies? És un ajustament perquè la Terra no gira 365 dies exactes al voltant del Sol, sinó que fa 365,25 dies. Així doncs, se suma aquest quart de dia i cada quatre anys hi ha un dia més per saldar comptes. La primera versió del calendari actual va ser creada per Juli Cèsar però més endavant va aparèixer el calendari gregorià, que és el que utilitzem a l’actualitat.
