Aquests últims dies va córrer per les xarxes i els mitjans que la famosa nina “Annabelle” havia desaparegut del museu de la Fundació Warren. La veritat és que, veritat o no, la notícia posa els pèls de punta.
Chris McKinell, nét del matrimoni Warren i actual director de la Fundació Warren Legacy per a la Investigació Paranormal, va aclarir-ho a través de Facebook: “Hi ha rumors per tot Internet dient que l’Annabelle s’ha escapat del museu i que està fora. Et prometo que això no és cert. Sabem com cuidar l’Annabelle. Es posa ocasionalment en una caixa d’exhibició viatgera per a esdeveniments especials.
No s’ha mogut ni ha fet mal a ningú des de 1975 i no t’has de preocupar de res”.
Quina és, però, la història real d’aquesta nina popularitzada per les pel·lícules “Expediente Warren” i “Annabelle”?
Doncs bé, la verdadera nina Annabelle no era de porcellana, sinó que era de roba i formava part dels milers de nines “Raggedy Ann Doll” que es van vendre als Estats Units a la dècada dels setanta.
L’Annabelle va ser un regal d’una mare a la seva filla Donna el 1970. La jove, de 18 anys i estudiant d’infermeria, va deixar-la a l’habitació del pis d’estudiants que compartia perquè la feia pensar en la seva mare. Però, amb el pas del temps va començar a veure coses estranyes.
Segons la noia,
la nina apareixia diàriament en una postura diferent a la que l’havia deixat. Fins el punt en què va arribar a canviar sola d’habitació. Per si no fos poc, la Donna explica que van començar a aparèixer notes escrites d’algú desconegut amb missatges com “Ajuda’ns” o “Ajuda a Lou”. Un dia, va descobrir un fil que semblava sang sota la nina.
La situació va fer que la jove i la seva companya, molt espantades, truquessin a una mèdium per descobrir què estava passant. L’experta en aquests fenòmens va anar-hi i els va dir que l’esperit d’una nena de 7 anys anomenada Annabelle Higgins, havia posseït a la nina. La menor, segons sembla, havia mort en aquell lloc.
La situació es va anar tornar més difícil, la mèdium no ho havia pogut resoldre. Un amic de la Donna es va quedar a dormir al pis i explica que es va despertar sense poder-se moure i va veure la nina intentant estrangular-lo fins a desmaiar-se. En una altra ocasió, sentia sons a una habitació on no hi havia ningú i fins i tot, després de notar una presència, es va veure 4 esgarrapades al pit.
Després d’això es va trucar a varis membres de l’església i aquests van contactar amb el matrimoni Warren. L’Ed i la Lorrein, molt coneguts pels seus estudis de fenòmens paranormals, van investigar el cas i van arribar a la conclusió que
no podia ser un esperit humà el que havia posseït la nina, sinó un dimoni. És per això que van fer un exorcisme juntament amb el pare Cooke. Per fi la Donna va deixar de patir.
El matrimoni Warren es va endur la nina i encara està al Museu de l’Ocult d’Ed i Lorraine Warren a Monroe (Conneticut, EUA). Les visites estan restringides, però s’hi pot accedir puntualment en diferents esdeveniments que el museu organitza periòdicament.
L’Annabelle segueix tancada en una caixa de fusta sallada amb un cristall.
Un sacerdot visita el museu dos cops al mes per tirar aigua beneïda sobre l’Annabelle.
