Diuen que l'amor és irracional i il·lògic, tot i això s'han elaborat diverses teories matemàtiques al voltant d'aquest sentiment. Una d'elles és l'anomenada "teoria de la parada òptima", una equació creada per la professora Hanna Fry que t'ajuda a "calcular" qui pot ser l'amor de la teva vida. Aquesta hipòtesi, publicada des de fa anys, està tornant a circular aquests dies per les xarxes i és per això que n'hem volgut tornar a parlar.
En què consisteix la teoria de la parada òptima?
Segons la matemàtica, aquesta fórmula -basada en les probabilitats- prediu quantes parelles has de "rebutjar" abans de trobar la teva mitja taronja. I com funciona? Doncs molt senzill. Hanna Fry assegura que, per estadística, la "xifra de l'amor" és el 37%. Aquest percentatge equival al nombre de persones que hauràs de descartar per tal de trobar la teva parella ideal.
És a dir, suposem que tens 18 anys i que als 30 anys t'agradaria tenir una parella estable i anar viure amb ella. Des d'ara fins llavors calcules que sortiràs amb unes 10 persones. Per tant, segons la "teoria de la parada òptima" has de descartar les 4 primeres (el 37%) i quedar-te amb una de les que vindrà després.
Si bé les dades i les fórmules matemàtiques que Hanna Fry ha aplicat per elaborar aquesta equació són certes, reconeix que la seva teoria pot fallar. "Sóc la primera a admetre que l'amor i les matemàtiques no són aliats naturals".
