La síndrome d'Orfeó té a veure amb la nostàlgia i amb les vivències que hem tingut en el passat. El que va poder ser i no va sortir bé.
Rememorar coses de temps llunyans és normal, p
erò pot arribar a ser preocupant si aquest sentiment ens impedeix avançar i aquí és quan parlem de la síndrome d'Orfeó.
Per què mirem al passat?
A vegades ens costa enfrontar-nos a la realitat, al dilema d'haver de deixar anar a les coses que ja no tenen sentit o canviar radicalment la nostra vida.
Sovint ens costa molt ens costa adonar-nos que n
o acceptem la realitat tal i com és i enfoquem totes les forces en lluitar per allò que ja no pot canviar. Actuem a la desesperada, esperant que hi hagi un canvi radical en l'altra persona i al final, ens quedem estancats en el passat sense saber perquè.
Segons un estudi de la Universitat de Harvard, com més intentes oblidar-te d'una persona, amb més força apareix a la teva ment. La solució passar per utilitzar el teu passat com un trampolí per llençar-te al futur, aprendre d'ell.
El síndrome d'Orfeó en època de pandèmia
Actualment vivim en una època en què veiem limitada la vida social i en què no podem dedicar el temps lliure a certes activitats. Per això es parla tant de la síndrome d'Orfeó.
Hem de tenir clar que el cervell utilitza els mateixos mecanismes cognitius i neuronals per recordar el passat que per imaginar el futur.
Per això, els experts, recomanen que pensis en tot allò que et va fer aprendre el passat per utilitzar-ho per millorar.
