Com diuen a la revista especialitzada
Psicología y Mente, cada cop es parla més de les addiccions sense tòxics (alcohol, cannabis, etc.). Se les anomena addiccions conductuals i són vàries: addicció al jocs, a les compres, al sexe, a les xarxes socials…
Hi ha una altra addicció menys coneguda però que també val la pena tenir en compte: l’addicció a l’enamorament. Quan ens enamorem es produeixen vàries sensacions al nostre cos i el plaer pot arribar a ser tan intens com poques coses. Ens pugen tant la dopamina (hormona del plaer) i la serotonina (hormona de la felicitat) que podem veure els colors més brillants, l’aire més fresc, la gent més simpàtica… Estem molt més optimistes! És molt bonic, sí, però això s’acaba i no dura sempre.
Aquesta fase d’enamorament dura poc i després ve una baixada. El problema ve si el cervell s’obsessiona amb aquests primers estats de l’amor perquè el que farà és buscar de nou aquestes sensacions per una qüestió de química.
Una persona addicta a la sensació d’enamorament què farà? Buscar sense parar aquell estat, per això pot posar-se en relacions perilloses, conflictives, amb baralles, gelosia… Després d’una forta discussió pot venir la reconciliació, i aquest moment és el que fa que la persona senti de nou l’enamorament a tope.
Les persones addictes a l’enamorament també pot ser que vagin canviant de parella constantment per mantenir la sensació de novetat. Sigui com sigui, si creus que et podria estar passant, et recomanem visitar a un/a professional de la psicologia.
