Tot canvia i evoluciona, però és bo parar-se i analitzar les coses per adonar-se que potser allò que fins ara ens resultava tan “normal”, hauria de deixar de ser-ho.
En moltes pel·lícules, igual que a la vida, hi ha missatges masclistes força preocupants. El que és més preocupant encara, és que segurament gairebé ningú els havia detectat.
Versió sense playbuzz:
Grease
Una noia reprimida que només aconsegueix l’acceptació renunciant a ser qui és i convertint-se en el que el seu nòvio espera d’ella.
Indiana Jones i el temple maleït
Fa riure, sí. Però molts dels gags es basen en estereotips que s’atorguen a la protagonista femenina, que representa a la dona com un ser cridaner, histriònic, manipulador i a càrrec de l’home.
El diari de Bridget Jones
Una protagonista femenina que basa la seva felicitat, exclusivament, en trobar un home. A més es menysprea a ella mateixa constantment i permet que els altres la jutgin, basant la seva autoestima en la seva edat, pes i aparença.
50 ombres de Grey
En aquesta saga es tracta la dona com un objecte. A més es fa publicitat de les relacions tòxiques on hi ha abús de poder. La protagonista ha de nedar sempre contra corrent per canviar a l’home i acceptar cegament els seus desitjos encara que vagin en contra dels seus. A més ell la controla desmesuradament i ella sempre ha d’estar preparada per ell.
Saga ‘Vengadores’
No es dóna massa importància als personatges femenins. Hi ha un moment en què el Capità Amèrica i Hulk parlen davant de la Viuda Negra com si no existís. Dient davant seu què pensen d’ella. Però el pitjor és que ella sempre està en segon pla en moments decisius. A més s’ensenya la pràctica medieval que el senyor feudal podia mantenir relacions sexuals amb qualsevol noia. Per tant es permet que l’abús es vegi amb normalitat.
El Diari de Noa
La línia entre l’assetjament i el romanticisme és molt fina en aquesta pel·lícula. Perpetua el tòpic missatge de: “quan una dona diu no, en realitat vol dir sí”.
A més s’idealitza aquest amor malaltís, dependent i obsessiu.
