Al llarg de la història de la civilització hi ha hagut una necessitat i voluntat d’evitar els embarassos i també les malalties de transmissió sexual (de les que se’n sabia poc o res). Històricament, l’home era el que s’havia de cuidar d’evitar les malalties sexuals i la dona la que havia d’evitar la concepció.
És per tot això que fa més de 3.500 anys, a l’antiga Egipte, que es van començar a utilitzar preservatius. Es creu que els primers condons es van fer amb bufetes i pulmons de peix, molt fàcils de trobar i utilitzar. Alguns textos també asseguren que els grecs feien servir intestins de cabra. Els xinesos, en canvi, utilitzaven paper d’arròs encerat i els japonesos fundes fetes de closques de tortuges o cuir.
A mesura que van anar passant els segles es van fer moltes variacions, llavors gairebé totes
a partir de tripes d’animals com a base. A vegades s’hi barrejaven materials més nobles com el lli, la seda o el vellut. De fet,
al Museu Britànic de Londres es pot veure un dels condons més antics que es conserva, de fa 450 anys i fet d’intestins cuits d’animals. Es veu que és tan prim com els actuals!
Tot va canviar, per sort, quan es va descobrir que gràcies al líquid d’un arbre es podia produir làtex. Fredick Killian va començar a fabricar condons de làtex el 1919 a partir d’un motlle amb forma de preservatiu que se sumergia en una solució de làtex amb químics additius. La veritat és que des de llavors el procés no ha canviat gaire, simplement ha evolucionat per fer condons més evolucionats i còmodes.
