No tot és El Juego del Calamar. Últimament es parla –i parlem- molt d’aquesta sèrie i això fa que altres ficcions que valen molt la pena quedin eclipsades. Aquest és el cas de
"La asistenta", una producció estrenada fa poques setmanes a Netflix i que s’està guanyant els aplaudiments tant de l’audiència com de la crítica.
De què va? "La asistenta" està inspirada en l’autobiografia de Stephanie Land, una dona que, com la protagonista de la sèrie, va haver d’ aparcar els seus somnis per a sortir d'una relació d'abusos i tirar endavant la seva filla. La seva experiència la va anar escrivint en un quadern i en un blog, que van ser publicats fa un parell d'anys de la mà del 'New York Times' com a'Maid: Hard Work, Low Pay, and a Mother’s Will toSurvive.
A la sèrie seguim la història de l’Alex, una mare sense recursos que abandona la seva il·lusió de ser esciptora i es veu obligada a treballar netejant cases.
Per què val la pena veure "La asistenta?" Per molts motius. Primer perquè reflecteix la història de moltes dones. Dones que han hagut de lluitar per seguir endavant amb les seves vides, malgrat tots els obstacles. Segon perquè parla d’un tema, sovint silenciat: el maltractament emocional, un tipus d’abús que, avui en dia, encara costa que es reconegui com a violència. I tercer, perquè té un guió que atrapa i unes interpretacions brutals. Tan Margaret Qualley, en el paper de “la assistenta”, com Andie MacDowell, en el paper de mare, duen a terme unes interpretacions espectaculars. Que per cert, com a curiositats, aquestes dues actrius no només són mare i filla a la sèrie, sinó també a la vida real.
.jpg)
