En el fons, tots volem trobar l'amor i enamorar-nos profundament.
Però hi ha una diferència molt gran entre 'estar enamorat' d'una persona i 'estimar l'amor', ja que aquest últim pot amagar una baixa autoestima, dependència emocional, immaduresa psicològica i intolerància a la soledat.
Així doncs, hi ha persones que converteixen la cerca de l'amor en una obsessió i, l'any 1977, la psicòloga Dorothy Tennoc va definir aquest comportament com a '
limerència'. Les persones que la pateixen, no només s'enamoren molt fàcilment sinó que també
tendeixen a idealitzar persones desconegudes i a tenir una necessitat tòxica de ser correspost/a i estimat/da.
Les persones que viuen l'amor d'aquesta manera tan tòxica, tard o d'hora, pateixen una decepció. Podria ser que la persona que desitgen no senti el mateix o bé que el seu amor no sigui tan perfecte com s'esperava. Així doncs, quan les seves expectatives no es compleixen, arriba el patiment. Tot i això, aquest sol durar poc, ja que no triguen a tornar-se a enamorar.
Per tant, es crea un cercle viciós d'enamorament-decepció del qual és molt difícil sortir-ne. Aquesta conducta és considerada un problema psicològic, ja que implica
pensament obsessiu amb la idea de l'amor, conductes compulsives per complir les obsessions i ansietat quan no es compleixen.
