Les persones que segueixen el model de l'agàmia
consideren que les parelles són una estructura completament innecessària, aquestes persones asseguren que l'amor, lluny de ser un sentiment, és una ideologia que indica com han de ser les nostres relacions. Això no vol dir que no tinguin sentiments d'admiració o afecte per una persona, sinó que el que fan és qüestionar-se l'enamorament, ja que creuen que aquest el que fa és sometre'ns i fer que ens relacionem malament.
Aleshores
les persones que segueixen l'agàmia no formen parelles, consideren que no és realista la idea de les parelles que duren tota la vida, perquè la majoria de les relacions s'acaben.
Inés Hernand del pòdcast 'Sortirem millors', diu que l'agàmia tracta "la substitució de la jerarquia de les relacions i els afectes que ens ha imposat el patriarcat, que posa a la parella heterosexual a dalt de tot.
Jo poso en el seu lloc a les amigues com a centre, tribu, nucli de suport i comunicació".
Aquestes persones lluiten també perquè la societat deixi de veure la solteria com un fracàs, fet que cada vegada passa menys, però encara és un pensament present en la societat.
L'agàmia és un model difícil de seguir, ja que la inèrcia et portarà a seguir les relacions més tradicionals i que acabis incorporant a la teva parella en el teu dia a dia i en el teu cercle més proper.
