L'enamorament és un estat emocional que es dona quan tenim una forta atracció cap a una altra persona i que es caracteritza per un conjunt de sensacions positives, tant en l'àmbit mental com físic. Així, quan coneixem a algú i ens enamorem, no només canviem la nostra manera de pensar i actuar per motius psicològics, sinó que també existeixen motius fisiològics que afecten les nostres capacitats.
Com explica la neurocientífica Stephanie Ortigue a
The New York Times,
quan estem amb la persona de qui estem enamorats, s'activen les nostres neurones mirall "una xarxa de cèl·lules cerebrals què s'activen quan et mous". Així doncs, el nostre cos se sent tan còmode que acabem imitant a l'altra persona.
A més, quan ens trobem en aquest estat emocional,
el nostre cervell deixa anar uns neurotransmissors que milloren el nostre estat d'ànim. El ritme cardíac i els nivells d'oxitocina augmenten. Perdem la noció del temps i els alts nivells de dopamina ens fan posar vermells.
La serotonina, l'hormona que regula la gana que tenim i que redueix els pensaments ansiosos, també puja. Per això
quan ens enamorem mengem de manera irregular i ens preocupem en excés per petites coses com un missatge de WhatsApp que ha arribat més tard del que esperàvem.
Finalment, s'activen algunes àrees cerebrals que poden provocar que ens sentim més compassius, creatius i amb una millor memòria. Fins i tot, s'ha demostrat que l
'enamorament és capaç de reduir o suprimir el dolor.
