La distímia és un trastorn depressiu difícil de diagnosticar que pot sorgir durant l'adolescència. Apareix en forma crònica de depressió abans dels 21 anys i, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta aproximadament al 6% de la població.
La principal diferència entre la distímia i la depressió clàssica és que en el primer cas
la persona pot ser funcional i realitzar les seves activitats amb normalitat. Les complicacions apareixen en el moment d'estudiar, treballar o fer altres accions quotidianes que requereixin esforç.
Tot i que la persona segueix sent funcional, la productivitat disminueix i ha de posar un major esforç. Segons alguns experts,
aquest trastorn pot ser multifactorial i estar generat per factors estressants durant la infància, una predisposició genètica i biològica, un traumatisme o qüestions socials.
Són els seus símptomes els que dificulten el seu diagnòstic, ja que es basen en el cansament, la fatiga, la baixa autoestima, la indecisió i el pessimisme exagerat. Aquestes característiques sovint es confonen amb la personalitat d'una persona i no se'ls dona la importància necessària.
Si creus que pots estar patint distímia
és molt important que acudeixis a un professional per tal de tractar-la. Els trastorns depressius poden empitjorar alguns quadres clínics com la diabetis, hipertensió i malalties reumatològiques, per aquest motiu és important diagnosticar-la com més aviat millor.
