En algunes ocasions,
les sorpreses alegres o tristes poden afectar significativament al cor, produint una cardiopatia amb símptomes molt similars als d'un infart agut de miocardi. A aquest fenomen se'l coneix com a síndrome del cor trencat.
Aquesta malaltia va ser descrita per primer cop l'any 1991 al Japó i constitueix un paradigma de la interacció entre les emocions, el cervell i la resta de l'organisme.
La síndrome del cor trencat pot aparèixer després d'haver experimentat emocions fortes com la mort d'un familiar, una ruptura, la pèrdua de treball... però també després d'haver-te sotmès a intervencions quirúrgiques o com a afecte secundari de tractaments farmacològics.
Els símptomes són un dolor intens en el pit, respiració difícil i arrítmia cardíaca, un quadre mèdic molt similar al d'un infart. A més, les proves clíniques com l'electrocardiograma i els biomarcadors en sang revelen un patró coincident amb el d'un infart convencional. Això sí, en aquest cas no es troba cap obstrucció de les artèries coronàries. La causa d'aquesta síndrome sol ser la
brusca elevació d'adrenalina per una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic, produint la deformació del cor.
Per sort,
la tassa de complicacions greus sol ser molt baixa sempre que no hi hagi presència d'altres trastorns. A Espanya aquesta síndrome té una incidència del 0,02% dels ingressos hospitalaris. Fins ara s'ha detectat que apareix sobretot en dones, però encara queda molt camí per poder preveure qui té més possibilitats de desenvolupar-la.
