Imagina't estar comprant al supermercat i de cop tenir dos orgasmes de manera totalment involuntària. Això és el que els pot passar a les persones que tenen la síndrome del trastorn d'excitació genital persistent
També es coneix com a disestèsia genitopèlvica i era una síndrome desconeguda fins fa poc. El motiu? Que afecta més dones que homes i la sexualitat femenina ha estat ignorada durant molts anys. És per això que moltes persones que la pateixen ni tan sols ho saben o, en cas de sospitar que tenen algun trastorn, no demanen ajuda perquè els fa vergonya.
Quins són els símptomes?
Una excitació sexual física involuntària i intrusiva -apareix en moments inoportuns- i no relacionada amb pensaments o conductes sexuals -no té a veure amb l'estimulació sexual-.
Orgasmes inesperats, però que no proporcionen plaer ni tampoc alleugen la tensió sexual.
Lubricació, pessigolleig o palpitacions genitals constants.
Sensació de pressió i fins i tot dolor als genitals.
Frustració, vergonya, ansietat i tristesa davant la idea d'experimentar aquests símptomes.
Quina és la causa?
Avui dia, el trastorn d'excitació genital persistent es considera un problema multifactorial, és a dir, que es deu a diversos factors com ara:
Desajustaments hormonals.
Lesions en el sistema nerviós.
Alteracions vasculars en les artèries o venes que irriguen la zona genital.
L'efecte secundari de medicaments com els antidepressius.
Factors psicològics i socials.
En molts casos,
el trastorn d'excitació genital persistent té tractament. Per exemple, eliminar un medicament que està provocant aquest efecte secundari, fàrmacs per alleujar el dolor, teràpia de sòl pelvià o tractament per ajustar les hormones, si aquesta és la causa. Sigui com sigui, la teràpia psicològica i sexològica són claus i necessàries en tot el procés.
