Tot i que hi ha excepcions,
als nois els sol costar molt més parlar de sentiments que a les noies. Però això no significa que experimentin menys emocions i sentiments, sinó que, d'alguna manera, han estat criats en una societat que els ha ensenyat a
ser forts, valents i, sobretot, a no mostrar-se vulnerables.
Aquest és un dels motius pels quals, sense ser-ne del tot conscients, els costa molt més parlar sobre com se senten.
Des de petits els han ensenyat que "els nens no ploren" i que les noies són el gènere dèbil. La pressió social els ha portat a amagar tot el que porten dins i a reprimir les seves emocions.
A més,
la idea de ser jutjats o ridiculitzats pels seus amics també juga un paper important. Senten que seran vists com a vulnerables i, per tant, "seran menys homes". Però en realitat parlar de sentiment no els fa menys homes, sinó al contrari.
És un acte valent i molt madur.
Tots els homes haurien d'aprendre que parlar de les seves inquietuds i preocupacions amb amics és molt sa. Que no hi ha cap motiu per no fer-ho i que no és "cosa de noies". Recorda:
parlar dels teus sentiments no et fa dèbil, sinó autèntic/a!
