Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Eli i Bernat, segona part

[primera part aquí]

Després del petó davant del bar, la ciutat va semblar callar. L’Eli i el Bernat caminaven ràpid, però no parlaven. Només es miraven de reüll, sabent que estaven creuant una línia. I que volien creuar-la.

Tot i el temps passat, el cos reconeixia. El desig, també.

—Vius lluny? —va murmurar ella, trencant el silenci amb un to que no deixava espai a les lectures innocents.

—A cinc minuts caminant. Quatre si tens pressa.

Ella va somriure.
—No és que tingui pressa. És que em crema la pell.

Ell no va respondre. Només li va agafar la mà. La va prémer fort. I en aquell gest hi havia tot el que encara no havien dit.

El pis del Bernat era petit, desordenat amb encant: llibres amuntegats, una bici recolzada a la paret, una manta sobre el sofà i olor a encens barrejat amb cafè sec. L’Eli va entrar i es va aturar al mig de l’espai, mirant-lo amb un somriure carregat de nervis.

—Vas saber que era jo? Quan vas rebre el missatge?

—Vaig trigar dos segons. I després em va faltar aire.

—Per què no vas escriure’m en tot aquest temps?

El Bernat va fer un pas cap a ella. Lent.

—Perquè em feia por no encaixar tant com aquella nit.

—I ara?

Ell li va posar la mà al clatell, apropant-la suaument.

—Ara em fa por no tornar-te a tastar.

I la va besar.

Aquest cop, sense el pes de les expectatives, sense filtres. Va ser un petó carregat de passat no resolt i ganes presents. Un petó amb llengua, amb mans que buscaven amb urgència, amb respiració entre tallada.

Les mans del Bernat li van baixar per la cintura fins a les cuixes. La va empènyer suaument contra la paret, amb el cos enganxat al d’ella. L’Eli es va separar un segon, amb els llavis humits i els ulls brillants.

—Encara vols tatuar-me amb la llengua, o només era una frase per fer-me caure?

Ell va somriure, amb aquell posat insolent que la feia mossegar-se el llavi.

—Ara vull deixar-te marques que no s’esborrin amb la dutxa.

Ella li va treure la samarreta i li va resseguir el pit amb les ungles. Es va apropar i li va fer un petó lent entre les costelles, mentre el Bernat li descordava els texans. Quan li va baixar els pantalons, va quedar-se un moment mirant-la.

—Estàs tan guapa que no sé si posar-me de genolls o demanar-te perdó per haver trigat tres anys.

—Tinc una idea —va dir l’Eli—. Comença posant-te de genolls... i després ja veurem si et perdono.

Ell va somriure i ho va fer.

Li va besar les cuixes, lentament. Primer per sobre la roba interior. Després, apartant-la a poc a poc. Va recórrer-la amb la boca com si fos sagrada. L’Eli es va recolzar contra la paret, gemegant fluix, amb la mà entre els cabells d’ell.

—Bernat...

Només dir el seu nom li accelerava el cos.

Després la va agafar de la mà, la va portar fins al llit. Es van estirar junts, despullats, nus per fora i per dins. Es van mirar. Van respirar. I llavors, els cossos es van començar a moure.

Sense pressa. Sense pressió. Amb ganes i respecte alhora.

El Bernat li feia petons als pits mentre l’Eli li acaronava l’esquena i li xiuxiuejava paraules entre gemecs. Es van acostumar al ritme de l’altre com si ja ho haguessin fet abans.

—T’imaginava diferent... —va dir ell, amb la cara entre el coll i l’espatlla d’ella.

—I sóc millor o pitjor?

—Molt millor.

Quan ell la va penetrar, ho va fer lentament, mirant-la als ulls. Ella el va rebre amb un sospir llarg i profund.

Els moviments es van anar accelerant. Les carícies eren més valentes. Els gemecs més forts. El llit cruixia. Les ungles deixaven marques.

I quan van arribar, ho van fer junts. Amb el cos tremolant. Amb els llavis enganxats. Amb l’aire carregat d’alguna cosa que ja no era només sexe.

Era retrobament. Era un començament.

Després, amb la manta mig enredada entre els cossos i el cos del Bernat a mitges sobre el d’ella, l’Eli li va fer un petó als cabells i va dir:

—Crec que el destí no s’equivoca... però sí que sap esperar.

Ell li va acariciar l’esquena, dibuixant-hi Saturn amb el dit.

—Ara que t’he trobat, no et penso tornar a deixar escapar.

Ella va somriure, i li va fer petons apassionats un cop més.

Aquesta vegada, sabent que no era l’última.

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una història nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!