L’examen de castellà ha donat el tret de sortida a les PAU 2025. Més de 44.000 alumnes s’examinen de la selectivitat fins a aquest divendres i el primer examen de la part comuna ha estat el de castellà.
La primera part de l’examen era de la comprensió lectora i les preguntes plantejades partien de l’article ‘Quizás, quizás, quizás, d’Irene Vallejo a ‘El País’, sobre el qual els alumnes havien de contestar dues preguntes tipus test i dues de redacció.
El tercer exercici, sobre saber literari, plantejava cinc preguntes de les quals els alumnes havien de respondre quatre. En primer lloc, havien d'explicar en un màxim de 50 paraules com es manifesta el sentiment de nostàlgia als textos plantejats: un fragment de 'Las confesiones de un pequeño filósofo' d'Azorín i de 'El árbol de la ciència' de Pío Baroja.
En aquest cas, també hi havia dues preguntes tipus test, una de les quals plantejava quina figura retòrica s'utilitza en el fragment 'una suau estela de tendresa' i els alumnes havien d'escollir entre sinestèsia, símil, pleonasme i paradoxa.
A la part de reflexió lingüística es plantejava tres qüestions obligatòries i dues més entre les que els estudiants han hagut d'escollir-ne una. La primera demanava explicar l'agramaticalitat de dues seqüències i la segona escriure una seqüència gramatical semànticament coherent de no més de vint paraules que tingués com a mínim un nom col·lectiu, una perífrasi aspectual i un adjectiu qualificatiu.
En el bloc dos, els alumnes podien escollir entre respondre si l'afirmació 'La variació i el canvi lingüístic es deuen al descuit i incultura dels parlants' de Juan Carlos Moreno Carrera a 'La dignidad i igualdad de las lenguas' i justificar-ho en un màxim de 50 paraules; escollir entre respostes tipus test quina de les afirmacions que es donaven era la correcta o indicar a quina varietat diatòpica de l'espanyol pertanyen les expressions 'miarma' i 'no ni ná', justificant-ho en un text de màxim 50 paraules.
Consulta aquí totes les correccions i solucions dels exàmens.
Un cop acabat el primer examen els estudiants comentaven com els havia anat a les portes de les aules de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Entre aquests el David Bermúdez de l'Institut Joan d'Àustria que ha assegurat que la prova havia estat en general fàcil. "De cada temari, la part més fàcil", ha dit. Sobre les faltes d'ortografia, ha reconegut fer servir paraules "més bàsiques" per evitar errors.
El Samuel Ruiz, del Mireia Centre d'Estudis de Montgat, ha sortit content de la prova, tot i que li havia costat una mica més la part de sociolingüística. "En general era un examen que es podia aprovar fàcil si has portat bé el curs i has estudiat i repassat una mica", ha valorat.
Per la seva banda, Isabella Peixen del centre Joan d'Àustria, ha assegurat que li havia costat el text expositiu sobre la incertesa, mentre que d'altres parts li havien anat millor. "Jo crec que tenia parts fàcils, com la comprensió lectora, però d'altres més difícils", ha dit.
En canvi, Mara Moreno, de l'Institut Mediterrània del Masnou, ha considerat que el fet que el text expositiu plantegés un concepte genèric permetia "parlar de diverses coses". "Bastant bé", ha respost a la pregunta de com li havia anat la prova.