Barcelona continua sent una de les ciutats més atractives per viure, estudiar o treballar, però també una de les més cares. Segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya, el preu de compra del metre quadrat ha superat els 4.400 euros, xifra que trenca el rècord registrat en plena bombolla immobiliària el 2007. El lloguer tampoc dona treva: de mitjana, 29,47 euros el metre quadrat al mes, per sobre de Madrid i Sant Sebastià.

Davant d'aquesta realitat, cada vegada més joves i famílies es plantegen viure fora de la capital catalana. Algunes ciutats situades a només 30 quilòmetres ofereixen pisos fins a un 50% més barats. Però hi ha un factor que pot fer o desfer aquesta opció: la connexió de transport públic amb Barcelona.

🏙️ Rànquing de ciutats amb habitatge més assequible

Les dades recollides mostren que localitats com:

• Terrassa presenten preus fins a un 56% més baixos

  
  

• Granollers, un 48,5% menys

• Mataró, un 46,9% més barat

  
  

Aquestes ciutats poden ser una opció interessant per a estudiants o treballadors que no poden assumir els preus de Barcelona, però volen continuar a prop.

Tot i els preus atractius, moltes d’aquestes ciutats tenen un problema important: els trajectes en transport públic són lents o poc fiables. Només Mataró compleix el requisit de fer el trajecte fins a Barcelona en menys de 45 minuts, un límit considerat clau per garantir una bona qualitat de vida per als desplaçaments diaris.

L'objectiu dels experts és clar: redistribuir la demanda d’habitatge i treure pressió al mercat de Barcelona. Per fer-ho, cal invertir en xarxes de transport, habitatge públic i regulació clara, que ofereixi estabilitat i confiança a l’hora de llogar o comprar.

Tot i això, les dificultats tècniques, la manca d'inversió i problemes com els continus talls de Rodalies segueixen fent difícil que aquestes opcions siguin viables per a tothom.