«Relació no tradicional-rara?» la consulta de la setmana
per Adolescents.cat, el 13 de juliol de 2025 a les 08:18
Cada setmana rebem vàries consultes anònimes d'adolescents com tu que tenen problemes de tot tipus: amor, amistats, dificultats personals, estudis, sexualitat, conductes alimentàries...
Com ja sabràs si ets lector/a habitual, a El Consultori, un equip de psicòlogues i sexòlogues expertes resolen dia a dia les vostres preocupacions de manera totalment anònima. Aquí et deixem una de les consultes d'aquesta setmana.
Consulta anònima, noia 16 anys: "Relació no tradicional-rara?"
No sé ni per on ni com començar... Personalment no he sentit mai que realment m’agradés algú, és a dir, agradar en el sentit que vols sortir amb aquella persona i t’imagines un futur plegats (casar-s'he, fills o simplement una relació seria). Quan a mi m’ha "agradat" algú crec que ha estat més aviat com una amistat “con derecho a roce” suposo. El que vull dir és que vull un amic a qui pugui abraçar sense que sigui incòmode o estrany i si em ve de gust liar-m’hi doncs endavant. Bé, això és el que m’agrada pensar, que jo no vull res seriós.
El que he explicat fins ara també ho veig de cara al futur. Potser ara és més habitual simplement una noia que no vol res seriós amb ningú, però és que crec que va més enllà. Per exemple, si algun dia tinc fills, voldria ser mare soltera. No sé d’on surt aquesta manera meva de pensar meva, però no em veig en una relació de parella tradicional, criant fills amb una altra persona. Em veig totalment independent,i sento que això és el que vull.
És tan estrany, això? Quan ho comento amb les meves amigues em diuen que això és ara, que més endavant canviaré… potser tenen raó, però sento que això no és una simple fase adolescent d'aquestes tontes. Per algun motiu, no em puc imaginar a mi mateixa dins d’una relació seriosa. Hauria de preocupar-me?
Resposta de la psicòloga del Consultori:
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
No passa res si tens aquesta idea ara mateix, tots tenim diferents il·lusions i maneres d’imaginar-nos el futur, i aquestes maneres poden anar canviant amb el temps, li passa a moltíssima gent.
Persones que per exemple tota la vida pensaven que de gran volien ser metges i llavors acaben sent qualsevol altre professió perquè han viscut coses que els han fet canviar d’opinió.
Observa i pregunta’t d’on ve aquesta idea de voler formar una família tu sola, tens algun referent que ho ha fet? Creus que és per por? Creus que és perquè realment seràs més feliç? Etc.
Pot ser que no tinguis totes les respostes, i no passa re, ets molt jove, poc a poc aniràs modificant els teus somnis (o no), i tot està bé.
Simplement identificar si tens por al compromís per algun motiu, tot i això, no és necessari “liar-te” amb gent per acabar casant-te i tenint fills, queda molt per això, i ves a saber si passa.
De moment, gaudeix de la teva adolescència i fes el que et doni la real gana (sempre amb precaució jeje).
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca, psicòloga especialitzada en adolescència
Si tens qualsevol por, dubte o problema ens pots escriure anònimament a través d'aquest formulari especificant si la consulta és de Psicologia general, sexualitat o alimentació i imatge personal:
Fes la teva consulta
Si t'has registrat a Adolescents.cat, fes clic a Accedeix per poder respondre i editar la consulta. En cas contrari, pots enviar-la igualment, però un cop publicada no es podrà editar.
Fes la teva consulta
